Cal Muntaner / cal Montaner / mas Domènec.
Olivella

    Garraf
    Can Muntaner
    Emplaçament
    Les Feixes
    155

    Coordenades:

    41.3157
    1.8049
    399970
    4574493
    Número de fitxa
    08148 - 45
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI - XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    33397, 43740
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08147A01900004
    Autoria de la fitxa
    Xavier Esteve i Gràcia

    Cal Muntaner s'emplaça a la riba esquerra de la riera de Begues, al costat del camí de Santa Susanna. Es tracta d'una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Està formada per dos volums.
    L'edifici principal està format per l'agregació de diversos cossos. El principal té estructura basilical, consta de planta baixa i pis. Disposa d'una coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, arrebossada amb morter de calç, està orientada al sud-oest. A la planta baixa trobem un portal adovellat, flanquejat per dos bancs correguts d'obra, i una única finestra. A la planta pis s'hi disposen tres finestres més.
    A ambdós costats s'hi conserven pallisses, una cotxera i altres annexes de planta baixa amb coberta de teula . Just davant de l'edifici principal hi trobem també dos pous.
    A 48 metres al nord-oest de l'edifici principal s'hi emplaça una edificació de maçoneria, de planta rectangular i una única planta. Compta amb coberta de teula a dues vessants. Té adossat un cobert de teula amb una paret de maó vist.

    Antigament coneguda com a mas Domènec, se sap que l'any 1681 estava enrunada i el 1686 l'Isidre Montaner el va comprar i el devia reconstruir tot seguit. El 1733 va ser adquirida per la família Falç, de Sitges. A partir del 1758 la casa ja era coneguda com 'can Montaner' o 'can Montaner Nova'. A principis del segle XX va ser adquirida per la família Camps de cal Caçador.

    Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella.
    CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
    CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
    DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella.
    VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos.
    ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.
    ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.
    ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.