Cal Mossèn Joan
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Plaça Major, 3. Nucli antic d'Oló (Dalt del Poble)
    542

    Coordenades:

    41.87093
    2.03461
    419887
    4635896
    Número de fitxa
    08258-350
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XIV-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0061105DG2306S0001SL
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia representativa de les cases construïdes als segles XVI-XVII. És una edificació que fa cantonada i parcialment entre mitgeres, de planta irregular. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La façana principal, encarada a la Plaça de Dalt, té dues parts ben diferenciades. La més antiga és la de l'esquerra, que conserva un interessant portal adovellat fet de pedra de color vermellós, igual que dues finestres més. Actualment, el color és molt pujat, fruit d'un tractament de protecció, però originàriament ja el tenia. La resta d'obertures, de distribució força irregular, són emmarcades també amb llindes i brancals de pedra excepte les superiors, que són fruit d'un sobrealçament modern. El cos de la dreta és probablement ja del tombant de segle XX, i totes les obertures són emmarcades amb maó.
    Per la part posterior la casa és molt llarga, i antigament aquest sector devia formar part de les dependències del castell. En un dels murs s'hi conserva un fragment d'obra antiga en opus spicatum. A la part davantera la casa té una cisterna que s'endinsa sota el paviment de la plaça.

    Inscripció en una llinda actualment a la façana principal (abans tenia un altre emplaçament): 1636
    Informació facilitada per Josep Canamasas Güell

    El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle.
    Aquesta casa formava part del primer cercle de la sagrera. La inscripció d'una llinda sorgida en aquesta casa, del 1636, és una de les més antigues i ens informa que bona part de la construcció deu ser del segle XVII. Sabem en aquesta casa hi havia la primera rectoria fins que, a mitjans del segle XVII, es construí una nova rectoria, coincidint amb l'ampliació de l'església. Posteriorment va passar a ser una casa particular. Al tombant de segle XX es devia aixecar el cos de la dreta. Fins la dècada de 1960 hi havia una petita botiga de productes de neteja, i popularment es coneixia com Ca la Nissa. Entorn de 1980 la casa fou venuda a una família de Barcelona, que hi han fet reformes.

    PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39.