El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies. Aprofitant aquest creixement, la família Bellés va construir el bloc amb vuit habitatges que va posar al mercat de lloguer per a famílies de classe mitjana que a més d'habitatge podien llogar els baixos per a botigues, com fou el cas atès que s'hi instal·laren dues botigues de queviures i un forn de pa. En dos dels habitatges de la primera planta s'hi instal·là un dels primers metges del poble, el metge Roc, que donà nom a la casa.
