Cal Mestre
Collsuspina
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una casa entre mitgeres que s'ha modificat en diverses èpoques i situada en el tram del carrer Major que queda entre la plaça Major i l'antic cal Mas. És una casa formada per la unió de dues cases, de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. L'obra és de pedra, amb cantoneres escairades. La porta principal és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra que recolza sobre muntants també de pedra; porta una inscripció a la dovella central ANTON TERRADELLAS 1804, i que sembla reaprofitada d'una estructura anterior. Al costat hi ha un altre portal més ample, també d'arc rebaixat, amb la inscripció 1791. Aquest arc va ser eixamplat i la dovella de la data està repartida en cada lateral de l'arc, ja que devia ser una llinda sencera i d'una porta més petita. A l'edifici de la banda de tramuntana hi ha una espitllera a la planta baixa.
Casa coneguda també com ca l'Angeleta, que és el nom més modern.
Història
Tot i que desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, la ubicació i la estructura ens mostren una construcció recent, possiblement de l'època de creixement del nucli durant el segle XIX. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).
Bibliografia
Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona.
IPAC Generalitat de Catalunya.
Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la "Fiesta Mayor de Collsuspina", setembre de 1971.
Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la "Fiesta Mayor de Collsuspina", setembre de 1971.
Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona.
Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.
