Cal Mateu o Mas Formich
Santa Maria de Miralles

    Anoia
    Sector sud oest del terme. La Ventosa.
    Emplaçament
    Un camí hi porta des de la carretera B-220 (trencall entre els km. 13 i 14)
    547

    Coordenades:

    41.49628
    1.49643
    374499
    4594942
    Número de fitxa
    08257 - 32
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Molt restaurat
    Protecció
    Inexistent
    Projecte de Catàleg de Masies fitxa 47
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 002101300CF79F
    Autoria de la fitxa
    Pedro Barbado

    Edifici de planta rectangular de planta baixa, planta primera i golfes, i façana de parament de pedra, que dona al sud-est. Presenta a la façana principal una porta de maó en llibre i arc rebaixat al centre i dues finestres d'arc rebaixat a banda i banda amb motllura de maó en llibre i ampit. A la segona planta presenta un balcó central amb obertura d'arc rebaixat enmarcat amb maó i amb llosana de maó, encara que ja no té barana si no que tota l'obertura està tancada amb ferro forjat. Dues finestres l'acompanyen amb motllura de maó en llibre i ampit de maó. A les golfes una obertura central rodona. Totes les finestres estan tancades per reixes de ferro forjat. La teulada és a dues aigües a est i oest i la coberta és de teula àrab.

    A la segona planta entre el balcó i la finestra oest hi ha un rellotge de sol sobre rajola (fitxa 107) i una placa de ceràmica amb la data 1870

    Aquest mas apareix citat al 1740 com a propietat d'en Jaume Claramunt amb la nota de que antigament s'anomenava Santacana. Mas Sanctacana apareix citat al fogatge de 1497.
    Les masies Mateu i Formic són citades -per separat- per Riba (1988, 211-212) dins del seu llistat de masies antigues (fins el segle XVII). En el Mapa Almera/Brossa de 1900 la casa apareix, tot i que sense nom, i en el Mapa IGE de 1914 apareix com a Cal Mateo. Tot plegat fa pensar que la casa te l'origen, al menys, al segle XVIII, tot i que va ser reformada (recordem la placa amb la data 1870) al segle XIX i obviament al segle XX.

    RIBA GABARRÓ, Josep (1988) 2ed: Història de l'Anoia. Santa Maria de Miralles. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 209-219.
    HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016.
    Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fons Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada referents a Santa Maria de Miralles. Inclou la sèrie Processos judicials.