Cal Majoral L'Espunyola

Berguedà
A la zona de Sant Sadurní del Cint
Aprox. km 134 de la C-26 trobem el trencall, està indicat. És al costat de la carretera.

Coordenades:

42.05319
1.74136
395848
4656448
08078-42
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
08077A003000180000HL
Sara Simon Vilardaga

Masia situada en una zona molt planera, prop de Sant Sadurní del Cint, en el creuament del camí que porta al Cint i Capolat amb la carretera de Berga a Solsona i Cardona. Cal Majoral és un hotel-restaurant, que tot i les reformes que s'hi dugueren a terme per a adaptar-lo a aquest ús, manté la fisonomia de l'estructura originària, però amb un annex afegit al costat sud i est, de planta baixa a migdia i de planta semisoterrània i baixa a llevant. La casa és de planta quadrangular, consta de planta baixa, primera, segona i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que és orientada al sud. Està construïda amb murs de pedres irregulars tant sols desbastades i amb cantoneres de blocs de pedra ben tallada i polida, el conjunt de les obertures són fetes amb contorn de maó massís, excepte la porta principal que és en pedra i alguna obertura de modificació o construcció recent. A la façana principal la planta baixa és amagada per la construcció que actualment dóna accés a l'interior de l'establiment; així, a l'interior trobem la porta original d'accés, és al centre i és de llinda d'arc rebaixat feta en dovelles de pedra ben picada i polida, a la clau hi ha les lletres " A M" dins una cartel·la, l'arc és recolzat sobre muntants del mateix material i acabat; a costat i costat finestres. Aquesta façana presenta una distribució regular i simètrica de les seves obertures a partir de tres eixos vertical; al centre, a la planta baixa la porta d'accés, i a les tres plantes superiors (P1+P2+PSC) tres nivells de galeria formades per dues obertures a cada planta, són fetes amb muntants i pilar de maó massís posat en cadena, impostes a mode de capitell graonat i llinda d'arc rebaixat de maó massís posat de pla; a planta primera i segona a costat i costat un balcó amb voladís, la llinda de l'obertura és plana i feta amb maó posat a plec de llibre; a la planta sota-coberta també hi ha una obertura a cada costat de la galeria, és una finestra circular feta amb maós massís. Aquesta façana destaca clarament per sobre de les altres per la vistositat que li donen les obertures, especialment les galeries. A les façanes laterals hi ha poquetes obertures, són finestres i segueixen el mateix patró d'acabat. A la façana posterior, en conjunt són obertures modificades per necessitats dels nous usos de l'edifici. Interiorment l'edifici és una estructura de tres naus o crugies paral·leles, disposades en perpendicular a la façana principal; a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó de pla; al costat oest del mur nord, hi ha la boca del forn de pa (avui tapiada); part del terra d'aquesta planta primera conserva l'enllosat. A l'exterior hi ha alguns coberts i a la part posterior a uns metres de distància de la casa, un pou. Informacions orals ens informen que havien vist, ja fa molts anys, escasses restes d'una casa a la part posterior de l'actual, que es corresponien a la casa vella de Cal Majoral.

La primera referència documental de Cal Majoral la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 66-68) hi consta la descripció de la Caseta de Majoralons, feta per Martí Greges, pagès i traginer del Cint.
Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de "Mayoral" al llistat del llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32" (ACBR), on hi consta Melchor Grages. Ja al 1886 en el document de "Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886", apareix la casa Majoral i hi consten Esteve Subirana i Tecla com a habitants del mas.
L'emplaçament d'aquesta masia a peu d'un important creument de camins com és l'eix Solsona i Cardona amb Berga en el punt d'enllaç amb el camí del Cint i Capolat, ha afavorit que hagi estat lloc dedicat a hostal i restaurant ja des de fa molt de temps. Sabem per fotografies antigues que als anys 50 ja ho era, llavors a més, el camí passava just per davant la porta de la casa. D'altra banda, com hem vist a finals del segle XVIII Martí Gragés consta com a pagès i traginer, potser ja la ubicació de la casa en determina part de l'ofici.