Cal Jepet
Santa Margarida de Montbui

    Anoia
    La Mallola (Masia de Cal Jepet 08710 Santa Margarida de Montbui)
    Emplaçament
    a uns 150 m. de la masia de Cal Jepet. Crta.C-241-C, km. 2,5 trencall a l'esq.fins a Cal Jepet.

    Coordenades:

    41.57998
    1.55554
    379588
    4604151
    Número de fitxa
    08250-14
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Edats dels Metalls
    Antic
    Ibèric
    Segle
    III-I aC
    Estat de conservació
    Dolent
    Es troba molt exposat
    Protecció
    Legal
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. Codi registre: I05754. Núm. Jac: 7543
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08250A00700030
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    El jaciment arqueològic de Cal Jepet fou un tantic taller de sílex i estació ibèrica ubicats a sol ixent, a uns 150 m de cal Jepet i una fàbrica de guix que hi ha al peu de a carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l'indret del camí que mena al castell de Can Joveró. El jaciment està ubicat al pendent d'un turó de 404 m d'altura que h ha en aquest lloc. L'any 1985 durant la realització de la Carta arqueològica no s'aprecià superficialment cap estructura. Però si diversos fragments de ceràmica ibèrica, un fragment de pedra de molí de granit, vàries peces, esclats, percussors i nuclis de sílex. Quant a la ceràmica esmentada, es tracta de ceràmica ibèrica feta a mà amb desgreixant calcari, algun decorat amb cordó incís. Varis fragments d'àmfores tipus púnic, de pasta de color groc - palla, amb els típics estriats, corrent en el segle II aC. Varis fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana amb pastes monocromes i bicolors. Vores planes i altres fragments pertanyent a gerres fetes a torn, també un fragment de vora d'un vas amb nansa horitzontal a la boca i algun fragment de ceràmica gris monocroma. Cal fer esment de l'absència de ceràmica romana. Superficialment van sortir restes de sílex. Les peces no estaven al seu lloc originari. Cal indicar certa quantitat de percutors i algun nucli, també ascles i fragments de diferents mides. Així, aquest jaciment s'identifica com un lloc de talla de sílex amb restes de ceràmica ibèrica.

    Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment.

    Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada( CECI ) l'any 1983 L'any 991 durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es pogué constatar que part del jaciment estava sent cobert pels residus d'una fàbrica de guix, així com la construcció d'una canalització semi-soterrada que afectava al jaciment. No es localitzaren materials en les terres extretes, per la qual cosa els materials localitzats en aquella zona provenen amb tota seguretat de la part superior.