Cal Guineu
Carme
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una casa de camp amb varis cossos, dels quals destaquen un de rectangular i un de quadrangular, que s'adossen i formen el nucli central de la casa. Ambdós cossos tenen coberta de teula àrab a doble vessant amb els careners perpendiculars a les façanes principals i ràfecs formats per una filera de teula girada. Sembla que l'accés a la casa es practicaria, en origen, per una porta quadrangular ubicada a la façana sud-est que avui dia passa molt desapercebuda degut a l'annexió de diferents cossos. Les obertures són petites i estretes, tractant-se en la seva major part de finestrons, alguns d'ells enreixats.
Les façanes estan actualment arrebossades i pintades de blanc, fet que no permet fer observacions respecte al tipus de parament. Ara bé, l'estructura que presenta actualment la casa sembla pròpia dels segles XVII-XVIII.
Història
Cal Guineu és, per la seva configuració, una masia força antiga, que podria remuntar els seus orígens en època medieval, tot i que les seves estructures visibles són més pròpies d'època moderna (segles XVII-XVIII). És un fenomen propi de l'Alta Edat Mitjana l'ocupació temporal de balmes que, amb el temps, acaben conformant nuclis d'habitatges als seus entorns. Tot i que no és té constància de l'ocupació medieval de les balmes de Les Esplugues, sí que apareixen un total de cinc cases en el fogatge de 1553 (Pere Sabater, En Jaume (...), Joan Poch, Joan Sabater, i Pere Mercader, IGLÉSIES, 1981; RIBA, 2002: 177), el que donaria a entendre que en el lloc de Les Esplugues, molt probablement, ja hi havia ocupació en època medieval, i potser la casa coneguda avui dia com Cal Guineu era una de les cinc esmentades en el fogatge. Fins fa pocs anys, en aquesta casa s'hi elaboraven vins espumosos.
Bibliografia
IGLÉSIES FORT, Josep (1981): El Fogatge de 1553: estudi i transcripció, Ed. Dalmau i Fundació Vives Casajuana, Barcelona.
RIBA GABARRÓ, Josep (2002): "Els avantpassats de Carme", Les Fonts de Carme, 10, Associació El Forat dels Graus, p. 177.
