Cal Fusté
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa fonamentada parcialment sobre la roca natural, de planta quadrada, que consta de planta baixa, pis i golfes amb celler i tina adossada a la casa. Està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest.
Està totalment reformada. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres originàries, rejuntades amb morter. Una gran part de l'obra sembla haver estat refeta de nou, al mateix temps que la teulada, la qual cosa ha permès guanyar gairebé un metre d'alçada. Aquesta part s'ha deixat vista, amb un arrebossat de morter.
Les pedres cantoneres estan més ben executades. Les obertures originals són de petites dimensions, amb llindes i brancals de pedra. A la façana principal s'hi ha afegit un terrat que per sota es converteix en un ampli menjador, adequat a les necessitats modernes.
Té alguns edificis annexos pròpies d'una casa d'aquestes característiques, que s'han restaurat completament.
La porta originària es troba dins del menjador actual. Està feta tota de pedra amb la llinda gravada "18 + 34 CAN FUSTÉ". Dona accés a la cuina que conserva el forn de pa i l'antiga escala de pedra per accedir al pis superior. El sostre és amb volta de canó. A mà dreta, hi ha una altra porta amb les mateixes característiques constructives. Antigament havia estat utilitzada com a capella de la casa. Al seu interior hi havia un altar de pedra que va ser espoliat juntament amb les imatges.
Adossada per la façana nord de la casa hi ha la tina, a la qual s'hi accedeix a partir de tres graons de pedra. La porta és de fusta amb els brancals de pedra i una llinda de fusta. El propietari actual ho ha rehabilitat com a cisterna.
Història
Can Fusté, està situat al raval del Clot, a l'extrem nord-est del terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de l'antic terme de Vallhonesta, que pertany actualment al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Entrant pel camí de la Serra en direcció al mas Lledó, a mà esquerra, just abans de trobar-nos amb can Casalé.
L'aparició d'aquestes petites masies o cases pot correspondre al dinamisme agrari del segle XVIII i XIX, sobretot amb el cultiu de la vinya. Aquestes zones més boscoses i ermes menys poblades, van ser explotades amb el sistema de rabassa morta. Així els masos més importants van veure reduir els seus boscos i terres ermes, i al costat de les terres de conreu naixien les vinyes marjades dels rabassaires. Sembla evident que es van anar construint noves cases, a les quals s'assignava un tros de terra al seu voltant.
L'any 1873 Josep Boada, un propietari de terres al Raval del Clot rebia el motiu "àlies Fusté".
En un registre fiscal de l'any 1920, consten com a propietaris de cases en el "Barrio del Calot": Margarida Vila i Trulls, Isidre Prunés i Planell, Josep Torrents i Brunet, Miquel Fainé i Riera, Joan Balart i Boada i Pau Viladoms i Calsina, que era l'amo del Lledó.
A principis de l'any 1936, es confecciona el Padró municipal on consten els habitants de cinc cases del raval del Clot.
Bibliografia
VALLS i PUEYO, Joan (2006). El Raval del Clot. Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 4. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar.
