Cal Francolí de Sant Feliu
Castellolí

    Anoia
    Vall de Sant Feliu. Camí de Sant Feliu s/n, 08719, Castellolí.
    432 m

    Coordenades:

    41.60472
    1.679
    389922
    4606733
    Número de fitxa
    08063 - 5
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    En estat d'abandó.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    000600200CG90E-0001/EG
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Masia amb barri tancat, formada per dos volums principals, i diverses edificacions adossades i d'altres d'aïllades.
    El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l'est. A la banda sud se li adossa un altre cos principal, que consta de planta soterrani, planta baixa, planta pis i golfes.
    Presenta dos petits cossos adossats a la façana nord, un de planta soterrani, planta baixa i una planta pis; i l'altre, de planta soterrani i una planta pis.
    Els murs de façana són de maçoneria i arrebossats, deixant vistos els carreus de les cantonades i els elements de ressalt, alguns construïts amb pedra treballada i altres amb maó ceràmic.
    Hi ha diversos cossos aïllats que formen part del conjunt de la masia. En destaca un volum de planta rectangular que consta de dues plantes, situat a la banda sud, que antigament s'utilitzava com a cosidor; presenta uns finestrals d'arc de mig punt d'obra de fàbrica, a mode de galeria.

    Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU. e21. Fitxa 16.

    Segons la documentació antiga, l'any 1528, Pere Joan Francolí i el seu fill i hereu Antoni es declaraven els senyors útils del mas Ferran de la vall de Sant Feliu, antiga denominació de la masia on residien, i eren propietaris d'una de les heretats més extenses del terme de Castellolí.
    El capbreu de l'any 1628 va ser confessat per Benet Francolí; i el de l'any 1661, pel seu fill menor Agustí, tot i que el primogènit era el seu germà Pau, que va rebre l'any 1652 dues-centes cinquanta lliures com a recompensa per renunciar a l'herència paterna.

    DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.
    MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 28.