Cal Ferrer
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una gran finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica, gravada amb l'any 1766. L'obertura està situada al nivell del carrer. Al pis hi ha dues finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana està rematada per una cornisa amb decoració de teula àrab. A les façanes laterals hi ha una senzilla finestra rectangulat per banda. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. A la cantonada de llevant es conserva una mostra dels carreus de pedra que antigamanet la decoraven.
Història
La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim "Farrer". Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, hi consta en "Guillem Ferrer". Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi apareix mencionat com "Ferrer" i també com "Ferrer (Vany F.)". Posteriorment, en un capbreu de rendes dels termes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, i en la seva posterior individualització de tots els masos, cases i terres que en formaven part, apareix mencionat en Bartomeu Ferrer Sastre, el qual confessa totes aquelles cases situades a la plaça de Dosrius. En aquest sentit, tot i que l'edifici no apareix directament mencionat, és força probable que ja existís en aquest moment. Aquesta documentació està dipositada dins del Fons Castelldosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Pel que fa al segle XVII, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 existia una casa anomenada "Ferrer" dins del veïnat de Dosrius. Així doncs, és molt probable que la data que hi ha gravada a la finestra de la planta baixa faci referència a una reforma de l'edifici. La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la "Geografia General de Catalunya". L'edifici va ser la seu d'un dels ferrers del poble fins a la dècada dels anys 30 del segle XX. Davant seu hi havia un abeurador de grans dimensions pels animals. L'any 1989, la casa va ser objecte de reformes i, l'any següent, s'hi va establir un negoci immobiliari. L'any 1994 es va arranjar la coberta.
Bibliografia
ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). "Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)". El Comú, núm. 2, p. 16. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 25, 28, 71, 88, 145. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.08/027. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 5. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). "Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos". Duos Rios, núm. 3, p. 27.
