Cal Felip Santa Maria d'Oló

Moianès
Sector central del terme municipal
Carretera local des d'Oló cap a Sant Joan d'Oló uns 2,5 km
643

Coordenades:

41.85889
2.03839
420186
4634556
08258-98
Patrimoni immoble
Edifici
XIX-XX
Regular
Edifici sense ús definit i mancat de manteniment
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08258A005000840000AJ
Jordi Piñero Subirana

Casa de pagès de dimensions considerables que ha quedat envoltada actualment per una gran superfície de granges. Està emplaçada vora el camí que uneix Oló i Sant Joan d'Oló, molt a prop de l'actual mas Rovira, de la mateixa propietat. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes). La casa, que devia aixecar-se al final del segle XVIII o principis del XIX, conserva força bé la tipologia tradicional, però amb les reformes que s'hi van fer a la dècada de 1950, quan es va sobrealçar a la planta de les golfes. La façana principal, encarada més o menys vers migdia, presenta un aspecte molt senzill, amb portes i finestres parcialment emmarcades amb maó, fruit de l'esmentada reforma. Els murs són de maçoneria, amb restes de semi-arrebossat. La resta de façanes pràcticament no té obertures i no s'hi observen elements d'especial interès.

Informació oral facilitada per Llorenç Rovira Armenteres
Aquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló.

Originàriament a l'indret on avui hi ha la casa anomenada mas Rovira hi havia un raval rural conegut com a Carrer de Peucalçó. Era un conjunt de casetes adossades molt petites que es devia originar al segle XIX, com altres ravals pagesos similars, coincidint amb el moment d'expansió de la vinya. Les cases es van construir en terrenys que devien ser del mas Tosselles, proper a la zona però avui derruït. Molt a prop també hi havia la casa de cal Felip, que avui encara es conserva i ha quedat envoltada per les naus de la granja. Concretament, el Carrer de Peucalçó era format per sis cases. D'oest a est: cal Pau, cal Clavell, Cal Bisquera, cal Fuster, cal Guetsira i cal Rector. A part, hi havia la ja esmentada de cal Felip, una mica més a ponent. Aquesta última era la casa més gran i possiblement la més antiga del barri. Cada casa tenia el seu tros de terreny, amb vinyes i oliveres. Les cases del carrer es devien abandonar a finals del segle XIX o principis del XX, després de la crisi de la fil·loxera. En un llistat de cases rurals de 1930 cal Rector, cal Clavell i cal Fuster ja consten com a no habitades.
En canvi, cal Felip sí que era habitada. A la dècada de 1920 Magí Rovira n'era el masover i hi menava terres. Després va anar de masover a la Careta, junt amb la seva esposa Ramona Armenteres, i s'hi van estar 26 anys. Quan entorn de 1954 es va posar a la venda la casa de cal Felip la família Rovira es va decidir a comprar-la, ja que encara hi treballaven les terres. Primer es van instal·lar a cal Felip i hi van fer algunes reformes. Aleshores les cases de Peucalçó feia temps que estaven desocupades i en procés de ruïna. Els Rovira van anar comprant les casetes amb els seus terrenys per tal d'agrupar la propietat. Entorn de 1970 es van decidir a reconstruir la casa de cal Pau, que era que la que estava en millors condicions, i part de les adjacents. Però la major part de l'habitatge es va haver de construir de nou, i la resta de casetes es va acabar arrasant. A aquesta nova edificació se la va denominar mas Rovira. Al voltant d'aquests anys es van anar construint també les naus de la granja que actualment envolten la casa de cal Felip. Llorenç Rovira Armenteres, fill de Magí i Ramona, va tenir molt interès en l'arranjament del camí que comunica amb el nucli d'Oló, anomenat camí de la Salada, ja que era una infraestructura fonamental per poder tirar endavant l'explotació agropecuària. L'asfaltat es va fer entorn de 1980, sent alcalde Joan Vilà. Anteriorment hi havia un camí de carro que tenia un pendent encara més acusat que l'actual.