Cal Faurí
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), d'origen probablement medieval. És una de les més grans i principals d'aquest barri. Es tracta d'una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular i amb un cos adossat al sud-est. Consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La façana principal estava encarada vers el sud. Conserva un interessant portal de punt rodó fet amb llargues dovelles, i al seu damunt un balcó emmarcat amb llinda i brancals de pedra. Aquesta façana ha quedat parcialment coberta per un cos que s'hi va adossar el 1719, segons indica una llinda. La part superior de la casa ha estat reconstruïda modernament. Abans era feta amb tàpia. La façana de ponent, que dóna al carrer del Castell, presenta diverses obertures de distribució irregular. Actualment tots els murs són a pedra vista. La casa ha conservat força bé la tipologia tradicional, especialment a la planta baixa, on es conserven arcs de pedra i una volta de canó.
L'edifici presenta les següents inscripcions: llinda en una finestra del cos adossat: 1719
El nom popular de la casa devia ser cal Faurí, però sol pronunciar-se cal Furí
Informació facilitada per Maria Obrador i Josep Canamasas Güell
Història
El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle.
Cal Faurí forma part d'aquest segon cercle. Es troba a les proximitats del castell i molt probablement ja existia al segle XIV, tot i que no en coneixem cap notícia documental concreta. Era una de les cases més grans, fruit probablement de reformes i ampliacions als segles XVII i XVIII. El 1719 s'hi va afegir el cos adossat, segons informa la inscripció d'una llinda. Els propietaris eren els Vilaseca, una família benestant i que tenia moltes terres; entre d'altres els terrenys on s'hi va construir les cases de la Cooperativa. A la dècada de 1970 Joan Vilaseca va marxar cap a Sant Jaume de Frontanyà i va vendre la casa al metge del poble, Josep M. Bargalló. Darrerament ha estat objecte de reformes i s'hi ha reconstruït la part superior.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82.