Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Situat a la part més alta del nucli d'Aleny hi trobem aquesta casa. És possiblement la casa més important, no sols des del punt de vista històric, sinó per les seves dimensions. De l'edifici primitiu de la casa, es poden observar un gran nombre de construccions adossades que eren ampliacions d'aquesta casa ( però que originalment havien estat cases independents). També es poden observar alguns coberts agrícoles i elements d'interès exteriors com finestres amb ampits de pedra pronunciats, un pou o una gran galeria vidrada a la part més alta.
Els murs estan obrats amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i arrebossat. Les cobertes estan orientades en varies direccions, segons l' ubicació de cada cos, però els dos cossos principals la presenten a nord-sud ( el situat al nord), i est-oest ( el situat al sud) amb teula àrab.
La façana d'ingrés es troba a la placeta que conformen diversos edificis, orientada al sud.
A l'interior de la casa, podem observar diferents elements d'interès com una premsa, un celler on encara s'hi conserven botes de vi i el cup de vi, o un forn de pa en un estat de conservació òptim.
Història
Casa antiga d'Aleny, juntament amb cal Vidal envoltava i envolta l'antiga torra del castell. Al segle XV-XVI trobem documentada a Aleny una família anomenada Farreró, Farrés..., els quals estan emparentats amb els Farrer, Farrés del mas de les Basses. A la partir de la segona meitat del XVI augmenta el nombre de Farrés (Ferrés, Farrer) documentats, hi ha relacions de parentiu entre ells i continuen emparentats amb els Farrés de les Basses. En aquests moments es conformen dues branques principals de Farrés: una a cal Farrés i una altra a la casa que serà coneguda com cal Mateu. En aquests anys les dues famílies Farrés es consolidaran com les dues més importants d'Aleny. En aquests anys trobem a mossèn Miquel Farrés, rector de Sant Pere de l'Arç, germà i oncle de les dues branques. Aquesta relació amb l'església continuarà a la generació següent amb mossèn Cebrià Farrés, que exercirà de vicari del seu oncle, i a la següent amb mossèn Joan Farrés. La proliferació de Farrés a Aleny farà que sobretot als segles XVII i XVIII la casa sigui coneguda com a Farrés castell o del castell.
El 1776 la pubilla Maria Farrés i Santdiumenge es casarà amb Josep Nadal i Aguilera, fadristern de cal Nadal del Soler de Calonge. El pubill Josep Nadal enviudarà el 1785, llavors el 1789 es casarà amb Francisca Majà Costa, vídua de Jaume Morros Serra, hereu de la quadra de Monrós, a Gospí (a la Segarra, a prop de Sant Ramon). Aquest matrimoni en realitat era un matrimoni doble, ja que preveia en un futur l'enllaç de llurs fills, l'hereu d'Aleny, Miquel Nadal Farrés i la pubilla de Monrós, Margarida Morros Majà, el qual es portà a terme el 1795. Aquest doble enllaç va permetre un important augment de patrimoni i la millora de la posició socioeconòmica de la casa.
El març de 1837 una partida carlista menada per mossèn Benet Tristany va assaltar Calaf. En arribar les tropes liberals a socórrer la vila, els carlins van fugir. Paral·lelament a Calaf es van organitzar partides de milicians per empaitar els carlins. Una d'aquestes partides va arribar a Aleny, on sembla que alertats per una falsa denúncia, van entrar a la casa i van matar a Miquel Nadal Farrés (pare) i Ramon Nadal Morros (fill). En aquest episodi a Aleny hi van haver un total de cinc víctimes. A cal Farrés van quedar dues vídues i quatre criatures, una de les quals moriria al cap de poc, que van viure amagats durant tres mesos a la pallissa de cal Pere de Santpessalaç. La casa va quedar completament saquejada i endeutada durant molts anys. L'hereu, Mariano Nadal Puigpelat (1827-1898), que en el moment de l'episodi comptava amb 10 anys va dedicar bona part de la seva vida a pagar deutes i tornar préstecs, però al darrer quart del segle XIX aconsegueix sanejar l'economia familiar i pot fer alguna obra de millora a la casa i la compra de les casetes de cal Mingo i cal Raderes o Jep del Vidal.
El 1916 Miquel Nadal Palà es ven la casa i propietat de Monrós i compra la casa i heretat de cal Masover, antigament cal Mateu d'Aleny. Uns anys més tard la família Raurich de cal Vidal aixequen una casa nova a l'entrada d'Aleny i venen l'antiga casa Vidal, que estava força malmesa, a Miquel Nadal Plana. Amb aquesta compra queden annexats a cal Farrés les antigues cases Vidal, Mateu i cal Raderes que acaben donant lloc al casal actual de cal Farrés.
Bibliografia
NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar).