Cal Duran
Prats de Lluçanès

    Osona
    c/ Major, 40. Nucli urbà. Prats de Lluçanès

    Coordenades:

    42.00884
    2.02981
    419662
    4651213
    Número de fitxa
    08171-53
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Barroc
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Tipus de protecció: Integral
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 60932DG1591S
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Cal Duran és una casa de grans dimensions ubicada a la cantonada entre el carrer Major, a l'altura de l'església parroquial de Sant Vicenç, i el Cantó del Botiguer. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per dos volums de planta pràcticament quadrada alineats seguint la direcció del Cantó del Botiguer. Els dos volums estan construïts amb maçoneria de pedra, arrebossada en algunes parts, i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada del volum principal, afectada per la torre que sobresurt al quadrant sud-oest de la teulada, forma tres vessants, dos de les quals desaigüen al carrer; la del volum adossat a l'est és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. El volum principal, amb façana tant al Cantó del Botiguer com al carrer Major, està format per planta baixa i dos pisos, tot i que a l'extrem que fa cantonada sobresurt una torre quadrada que conté un nivell més. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer Major, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció "PERA JOAN BORRELLAS / 17 35" junt amb una creu intercalada a la data, a la llinda. El primer pis està ocupat per una balconada que s'estén de punta a punta de la façana. S'hi accedeix a través de dues portes emmarcades amb pedra bisellada, entre les quals s'observa una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada. A partir del primer pis es separa el cos de la torre a través d'una cantonada diferenciada, quedant el nivell del segon pis de la part esquerra emmarcat amb una imposta de pedra. En aquesta part esquerra del segon pis hi ha una única finestra, reformada, geminada i de forma rectangular, emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. A la part dreta, que correspon a la torre, hi ha una finestra geminada de forma rectangular, emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de segon pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra al tercer pis. La torre queda coronada amb merlets i una reixa de ferro. A la façana sud, que dóna al Cantó del Botiguer, s'observen els diferents volums que componen l'edifici. En el volum principal, a l'esquerra, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis. A partir del primer pis es separa el cos de la torre d'idèntica manera a la façana principal. En el cos de la dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de segon pis, i en el de l'esquerra, que correspon a la torre, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit de pedra, ambdues a nivell de tercer pis. Adossat a la dreta del volum principal hi ha un altre volum de dimensions semblants, amb la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'única façana que té sortida al carrer conté dues finestres reformades i un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A partir del segon pis comencen els pilars que sostenen la teulada, un a cada extrem i un altre al centre, i que estan formats per carreus treballats, semblants als d'una cantonada diferenciada però més amples. Al segon pis hi ha una petita finestra situada dins dels carreus treballats del pilar esquerre, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i una eixida formada per tres obertures a la part dreta, la central rectangular i de majors dimensions i les laterals acabades en corba. El tercer pis queda totalment obert, i només s'hi observen els tres pilars de pedra que arriben fins a la teulada, amb diverses motllures a la part superior, i una barana de fusta.

    (Continuació descripció) Adossat al segon volum hi ha un cobert d'un pis menys d'alçada que segueix la vessant de la teulada del segon volum. Està sustentat per pilars de pedra i permet que l'eixida del segon pis tingui sortida lateral a través de dues grans obertures d'arc rebaixat. Antigament, a la cantonada entre el Cantó del Botiguer i el Passeig del Lluçanès, hi havia la glorieta de cal Duran, una construcció modernista que va ser aterrada a finals de la dècada de 1970. Actualment l'espai on s'ubicava la glorieta està ocupat per un bloc de pisos modern.

    La casa de cal Duran va ser edificada durant la primera meitat del segle XVIII per Pere Joan Borrellas, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1735. Es tracta, per tant, d'una de les primeres cases reconstruïdes després que el poble fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714. Per tant, és força probable que ja existís una casa en aquest punt abans de 1714.