Cal Colltort Santa Maria d'Oló

Moianès
Sector central del terme municipal
Camí que surt de Av. Catalunya (camí vell de Vic), a uns 300 m trencall a l'esquerra
573

Coordenades:

41.88038
2.03859
420229
4636942
08258-166
Patrimoni immoble
Edifici
XVIII-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
08258A010000490000AQ
Jordi Piñero Subirana

Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada als afores del poble d'Oló, vora l'anomenat camí vell de Vic. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes), amb un cobert més baix adossat a ponent que és el celler i un altre de més petit al sud-est. Possiblement la casa originària era més estreta, i en un moment donat s'allargà cap a ponent. La façana principal, encarada al sud-est, ha estat en bona part reconstruïda en la recent rehabilitació. Presenta una distribució molt regular en base a tres eixos d'obertures, amb el portal al centre. La façana posterior és la que ha conservat més íntegrament les característiques originàries. Tenia una eixida amb dues arcades que posteriorment es va tapiar i a sota s'hi obrí una finestra. Els murs de la casa són de maçoneria, i totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra.

Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 37 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Inscripció al celler, al lloc on hi havia la premsa: 174[?]
Uns 70 m al NW de la casa, al costat d'un camí hi ha una mena de nínxol adossat en un marge que té encastada una pedra on hi ha inscrita la data 1791 i el símbol d'una creu. La seva funció és desconeguda, però la pedra sembla aprofitada d'algun altre indret.
Informació oral facilitada per Josep Sala Vilar (de l'Auberg) i Mark Lavery

Aquesta casa no apareix en els fogatges del segle XVI. La primera referència concreta és una inscripció que es troba al celler, de la dècada de 1740. Per tot això, i també per la tipologia constructiva, podem suposar que és una construcció dels segles XII o XVIII. Ja al segle XX, entorn de 1930 la va comprar Joan Bojons, que hi va residir fins els volts de 1965. Llavors la casa es va vendre a una família d'Horta d'Avinyó, i el 1990 la va adquirir Mark Lavery, d'origen anglès. Llavors ja feia anys que no hi vivien i la casa estava en males condicions. En els anys següents va ser rehabilitada i la façana principal s'hagué de reconstruir pràcticament de nou.

PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 108, 110.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 37.