Cal Cisteller
Sant Iscle de Vallalta
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta sensiblement rectangular de 13 metres de façana per 8 de fondària composta de planta baixa i pis, amb coberta de dos aiguavessos i el carener paral·lel a la façana. Per la seva grandària, hi destaca la xemeneia, situada en el tram anterior de la teulada.
La façana principal està orientada a llevant, sense compondre. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. Davant seu hi ha una era amb dues moreres.
A la planta baixa hi ha un portal central amb brancals de pedra i llinda de fusta flanquejat per dues finestres d'obra, i una tercera a l'extrem sud. La porta consta de dues fulles fetes amb posts de fusta i ventalla interior. A la planta primera hi ha un balcó amb brèndoles de ferro forjat i dues finestres de llinda plana. Totes les finestres estan protegides amb reixes semiel·líptiques de barrots verticals sobre dos muntant i un o dos travessers, segons la mida de l'obertura.
El pla de façana s'ha eixamplat mitjançant l'addició d'edificacions a tramuntana i migdia. Pel costat nord s¡observa un primer cos de planta baixa i pis amb coberta d'un sol vessant cap enfora. Aquest volum fa 6,5 metres d'amplada per 5 de fondària i presenta, a peu pla, un finestró emmarcat en pedra i un portal d'arc rebaixat, també de granit, amb la creu de Canet i la data de 1796 gravades a la clau. Sobre seu hi ha dues finestres d'obra. A continuació hi ha un cobert amb teulada de fibrociment que serveix de garatge per a dos turismes, amb caiguda davantera.
Darrere de la primera construcció n'apareix una altra lleugerament realçada, també de planta baixa i pis, amb coberta a dos aiguavessants amb el carener en direcció E-O i dues tortugades ceràmiques per a la recollida d'aigües pluvials. Aquest cos, avui en desús, correspon a l'antic celler, que s'encasta gairebé dins del talús del terreny. Mesura 6,5 d'ample per 4 de fons. La façana nord consta d'una porta amb arc escarser i d'un finestrell. Les dues obertures estan emmarcades per una motllura de morter de color clar, amb una llegenda incisa sobre la llinda que diu així: "Dia 12 de setembre de lañ 1852 fet per Jayme Auger [...] mestres casas".
Al costat sud apareixen diverses un parell de construccions juxtaposades amb coberta decreixent, en la mateixa direcció. Es tracta d'antigues dependències agrícoles i ramaderes fetes de maó arrebossat, avui molt malmeses. La primera, de planta baixa i pis, presenta accessos amb arc escarser per les façanes est i oest, a diferent nivell. La segona, molt més modesta, té planta única i una sola entrada per llevant.
Al seu davant hi ha una construcció de maó arrebossat de planta quadrangular i coberta de teula d'un sol vessant amb caiguda cap al sud que alberga un pou d'aigua, i, al seu costat, la mola de pedra i les restes d'un trull de pedra per moldre olives.
Protecció:
Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.
Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-34.
Història
La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de "Can Sallart" en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera.
Els propietaris actuals són descendents del masover de Can Parera, Vicenç Costa Costa, que va adquirir la masia de Cal Cisteller la dècada de 1920 a la família Gallart de Calella.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-34, pp. 383-391.
AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 21, p. 104.
GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34350.