Cal Cerdà
Capolat

    Berguedà
    Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç i passat el trencant de la Serreta, cal agafar la primera pista a la dreta (tancada amb una cadena) que s’enlaira pels vessants meridionals de la serra de la Tossa, assolits els 1285 m d’alçada i al costat d’una bassa, surt una pista a la dreta que cal seguir uns metres.
    Emplaçament
    Casa situada en un replà de la falda de la muntanya, prop del peu de roques. Les terres de conreu tenen un pendent moderat i s’han regularitzat amb la construcció de feixes de mida diversa.
    1295

    Coordenades:

    42.09917
    1.78343
    399402
    4661503
    Número de fitxa
    08045 - 180
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Any
    ca. 1808
    Estat de conservació
    Dolent
    Actualment només queda visible la cantonera sud. És dificultós trobar les restes, les quals vam trobar gràcies a les fonts orals i a la visita "in situ" juntament amb un veí de Capolat.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08044A002000340000SW
    Autoria de la fitxa
    Pol Navarro Costa - Societat d'Arqueologia del Berguedà

    Només és visible la cantonera sud-est de l’edifici, doncs la construcció d’una pista d’extracció de fusta l’afectà considerablement.

    Segons un document conservat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR. Notarials. Josep Galard, 1808, f. 103) sabem que Josep Santacreu, pagès de Sant Martí de Coforb, deixa a mitges planes o masoveria a Esteve Baderlas, natural de Bellver, una partida de terra de 4 quarteres situada en el paratge de les Costes, que és part i de pertinences del mas Julit, on hi haurà d’edificar una casa.

    Sembla que tingué una vida efímera, doncs al darrer terç del segle XIX només observem breus esments documentals que testimonien l'existència de cal Cerdà, amb la vídua Antonia Badia i Costa com a propietària de cal Cerdà. La darrera menció documental de la qual en tenim constància és l'any 1879 i apareix com afrontació del mas Sorribes.

    CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).  Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.