Cal Carnisser
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al carrer, presenta tres portals d'obertura rectangular, el de la banda de llevant completament transformat. Al pis destaquen dos finestrals i dues finestres rectangulars, que presenten uns emmarcaments en relleu a mode de guardapols, decorats amb esgrafiats amb motius florals. Els finestrals tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. Les finestres, en canvi, tenen els ampits motllurats. La façana està rematada per dues motllures rectilínies que emmarquen els quatre forats de ventilació de la coberta, que són circulars i estan decorats amb motius florals. El coronament correspon a una cornisa motllurada. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que força més senzilles. De la façana posterior destaquen dues galeries delimitades amb balaustrada d'obra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, tot i que en mal estat de conservació. A la façana principal, una motllura rectilínia múltiple recorre la divisòria entre la planta baixa i el pis superior.
Altres denominacions relacionades amb l'edifici: la Casa amb esgrafiats.
Història
Tot i que la sol·licitud per la construcció d'aquesta casa és de l'any 1925, no s'edificà fins pels voltants de l'any 1929. La casa fou concebuda per albergar-hi una carnisseria a la planta baixa i habitatges al pis superior. Els propietaris eren la família Homs, els quals fins aquell moment venien carn a la seva masia, situada a escassa distància. La carnisseria va estar operativa fins l'any 1965. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola (1936-1939), la casa fou la seu del Comitè de Salut Pública de Canyamars. Finalitzada la guerra també fou la casa dels mestres de l'escola de Canyamars. Pel que fa al pis superior, durant els anys 50 hi va viure el propietari i fundador de la fàbrica Manufactures Canyamars. I, finalment, des de principis del segle XXI, és la seu d'un negoci immobiliari. En origen, la casa estava coronada per un destacable plafó d'obra de perfil ondulant i decorat amb esgrafiats, que va desaparèixer durant un incendi datat pels voltants dels anys 90 del segle XX.
Bibliografia
ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 36, 88. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.54/073.
