Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici cantoner que ocupa l'extrem d'illes que afronten amb el carrer Sant Jordi i carrer Jaume via pel lateral.
La planta és particular, gairebé amb forma d'ela i disposa d'un jardí que obre al carrer Jaume Via amb una atractiva tanca ondulada feta de maó. La distribució segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab i terrat amb torratxa. La casa, cantonera amb els dos carrers disposa acabats diferents a cada façana. Pel carrer Jaume Via podem veure una distribució de 2 balcons senzills amb barana de forja per pis amb una finestra central. Per aquest costat només hi ha la gran reixa de la porta rematada amb arc rebaixat de maons i dues boles decoratives, però no hi ha porta a l'edifici.
La façana del carrer Sant Jordi mostra una porta senzilla amb 4 finestres, una de les quals ha estat tapiada. Al primer pis s'observen sis finestres i al pis superior, només tres. Totes elles tenen la particularitat que s'ha simulat brancals de pedra rematada amb arc rebaixat. L'estil arquitectònic de la casa s'assimila més a un historicisme senzill.
L'altre element destacat, a part del tancament del jardí, és el gran plafó ceràmic de Sant Jordi ubicat a la cantonada de la casa.
Història
La casa és construïda al 1886 per Jaume Cardús, contractista i propietari. Més tard, durant la dècada dels anys 20 va ser ampliada amb un jardí noucentista i es col·locà un plafó ceràmic de Sant Jordi a la cantonada. A l’interior també es col·locaren arrambadors ceràmics.
La casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX, va jugar un paper important al poble, ja que foren les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors Colomer de Can Santfí, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid Vilarubias. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Van residir en aquesta ubicació durant aproximadament set anys. Cap als dos anys, el senyor Joan Colomer va donar el terreny necessari per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter. Van residir en aquesta ubicació mentre es construïa el nou edifici escola. També va ser la seu de les Escoles Nacionals de nenes fins a la construcció de l’actual escola Montcau.
Bibliografia
ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.
AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.
BONCOMPTE, Conxita (2022)." Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina". Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.
CARAFÍ, Enric (1988). "Les monges: 100 anys a Gelida". Programa Festa Major 1988, pp. 44-61.
ROSSELLÓ, Joan (1990). "Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida". Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.
