Cal Bola Santa Maria d'Oló

Moianès
Carrer Major, 5-7-9. Nucli urbà d'Oló
502

Coordenades:

41.87318
2.03536
419952
4636146
08258-363
Patrimoni immoble
Edifici
XVIII-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
0063004DG2306S0001OL
Jordi Piñero Subirana

Casa de dimensions força grans, emplaçada al nucli urbà d'Oló i que durant molts anys va acollir una ferreria que es conserva tal com va quedar després que el 1977 deixés de funcionar. És una edificació de planta més o menys rectangular amb un cos més petit adossat al sud. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al carrer Major, és molt llarga i té diferents portes, ja que en l'immoble hi havia diferents pisos i també establiments comercials. Les obertures són de tipologies diverses i de distribució irregular, però en general estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Dues de les finestres s'han transformat en balcons. El mur és arrebossat i pintat de blanc. Per la part posterior de la casa es conserva la part més antiga, amb dos portals de punt rodó, un dels quals amb accés a la ferreria.
La ferreria ocupa dues cambres que han conservat la infraestructura i l'utillatge propis d'una ferreria tradicional. En la primera sala i en una posició preeminent hi trobem la fornal i l'enclusa gran. La fornal es podia activar amb dues turbines, una d'elèctrica i una de manual per si fallava el corrent. També hi ha una màquina de foradar o trepant de columnes (que funcionava mitjançant un embarrat), un cargol de forjar (o de ferrer), un cargol d'ajustatge (o de manyà), així com un seguit d'eines de treball, incloent-hi eines fabricades a la pròpia ferreria: ferradures, eines del camp, etc. En la sala posterior es conserven dues moles d'esmolar, una de les quals també funcionava amb l'embarrat, una màquina de serrar, més altres encluses així com estris i aparells diversos.

Informació facilitada per Pere Teixidó Martínez i Josep Canamasas Güell

Aquesta era una casa construïda al començament del carrer Major, el qual es va formar al segle XVIII. A principis del segle XIX hi van arribar els Teixidó, una família de ferrers que provenien de Sant Andreu de la Vola. En l'arxiu particular consta que Joan Taixidor ja tenia una llicència reial per exercir de ferrer el 1757. Un successor seu, Salvador Teixidor, ja estava establert a Oló del 1817. Concretament, el 17 de desembre d'aquell any havia obtingut el títol oficial de "maestro herrador" en aquesta població. La ferreria es va instal·lar als baixos de la casa, i l'ofici de ferrer va passar de pares a fills en les següents generacions. Al tombant de segle XX Pere Teixidó Felius es casà amb Maria Magem Tort. Un fill del matrimoni fou Josep Teixidó Magem, que va ser l'últim que va exercir de ferrer, fins els volts de 1977. Durant uns anys, a la dècada de 1960, al costat de la ferreria hi havia una botiga d'electrodomèstics.