Cabeçuts de Ribes
Sant Pere de Ribes
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els cabeçuts o capgrossos de Ribes surten en cercavila juntament amb els gegants i el bestiari popular en el context de les festes majors de la població. Són figures en forma de bust, dotats de gran expressivitat i comicitat. Quan surten en cercavila, el portador sosté el bust sobre les espatlles, que per les seves dimensions fa que el cap sigui desmesuradament gran. Els més moderns estan fets amb fibra de vidre i els més antics de cartró. Entre els més emblemàtics destaquen la gitana, els germans Marx, en Popeye, l'àrab, el nano, el pallasso, etc.
Història
Els primers cabeçuts en assistir a les festes de Ribes probablement eren llogats d'una altra població. Per la festa Major de Sant Pere de l'any 1916 es van adquirir per subscripció popular els primers quatre capgrossos. Després de sortir en cercavila durant les festivitats dels anys següents, l'esclat de la Guerra Civil va suposar la seva desaparició. No serà fins a l'any 1947 quan el consistori adquireix cinc nous capgrossos, sufragats igualment per subscripció popular. Eren els que coneixem com el "nano" , la "gitana", el "vell" i el "moro" i el "negre". Poc després, l'any 1952 van adquirir-se els gegants de Ribes, que acompanyarien els cabeçuts amb el seu característic ball. A partir de l'any 1960 es van anar comprant més capgrossos, fins arribar a formar un grup força nombrós. No va ser fins als anys 80 en què la Mercè Garriga i la Dolors Pasqual van organitzar els cabeçuts entorn un ball inspirat en el Ball de Nans de la Patum de Berga. A finals del segle XX els cabeçuts sortien en cercavila però ja no feien el ball característic, tant per l'entrada de gent nova com per la dificultat tècnica que suposava. En les darreres edicions de les festes majors s'ha recuperat la típica dansa.
