Cabana del Ton
Matadepera

    Vallès Occidental
    Camí de la Castellassa de Can Torres
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    765

    Coordenades:

    41.63136
    2.02441
    418739
    4609307
    Número de fitxa
    08120 - 418
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08119A002000110000YP
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    La cabana del  Ton està situada entre el morral de la Codoleda i els Plecs de Llibre. Un cop a la cruïlla de camins que se situen en el Coll de la Castellassa, cal seguir en direcció al monòlit de la Castellassa de Can Torres. Dessota el rocater, un cop deixada enrere la Canal de la Dona Morta, s’endevina un corriol, que baixa arranat a la roca amb fort pendent i que no cal perdre de vista fins arribar a la balma.

    Es tracta d’una balma molt amagada, orientada a llevant, que aprofita una gran llosa provinent del retrocés de la cinglera. L’espai interior emprat com a refugi és d’uns 9 metres quadrats. El paredat de la façana ja no hi és tot i que s’endevina l’arrencada de les teules i fins i tot restes d’escuma de poliuretà per aïllar l’espai interior. Tant el sostre com les parets estan perfectament rebaixades amb piqueta.

    La paret del fons és perfectament plana, arrebossada i emblanquinada. Al bell mig conserva una llar de foc amb dos graons, que té la sortida de fums per la part posterior, encara visible. A mà esquerra hi ha una pica obrada amb totxo i maó pla que s’omplia d’aigua provinent d’una petita font situada al capdamunt de la bauma, i a la paret dreta una aixeta de coure. També hi ha

    El terra està perfectament enrajolat amb cairons de vint centímetres de costat.

    i encara és visible l’enrajolat del terra amb rajols de terra cuita de 20 cm de costat. De la xemeneia només en queda l’ obertura a l’exterior. També en resta, un pedrís ample, possiblement emprat també com a taula i una pica.

    A la part del darrera es conserva la font i restes de les canalitzacions emprades per a transportar l’aigua fins a la pica interior de la balma.

    Els vestigis més recents del seu aprofitament com abric o refugi, daten de fa un segle, amb la presència del carboner matadeperenc Roc Garcia, que popularment donà nom al refugi com a la Balma d’en Roc. Posteriorment, durant els anys de la Guerra Civil espanyola, s’hi refugià un altre matadeperenc, en Ton Rossinyol, que va originar el nom amb el qual és coneguda encara actualment. D’ençà que va marxar, l’indret ha estat freqüentat per excursionistes, fins que pels volts de l’any 2019, la direcció del Parc Natural prengué la decisió de desmantellar-la i netejar l’indret.

    SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.