Ca n'Estaper
Castellbisbal
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb fragments de tàpia i maó. Formada per planta baixa i primer pis. Al cos principal s'han anat afegint diversos edificis més creant tot un grup d'edificacions unides al voltant del que devia ser un pati central. La façana principal es troba orientada a ponent i totes les obertures han estat tapiades amb maó. Com a entrada principal a l'edifici, s'observa un portal central presidit per una llinda monolítica i dos brancals també monolítics. A banda i banda s'obre dues finestres rectangulars amb similars característiques que la porta. Aquestes obertures de la planta baixa es corresponen amb obertures a nivell de primer pis, en concret tres finestres quadrangulars que conserven les característiques de la planta baixa. Al sector de migdia, l'edifici es prolonga amb un cos rectangular que s'estén al llarg de tota la façana de migdia i que queda cobert per una prolongació de la teulada del mas. Es tracta d'un espai auxiliar on s'ha obert una porta de grans dimensions que devia estar destinada a garatge. Al sector nord del mas, s'observa un altre edifici de planta baixa i primer pis cobert a dues aigües i obert amb tres finestres a nivell de primer pis, que també han estat tapiades. Es tracta d'un edifici més modern arrebossat amb ciment que podria haver estat vivenda.
Història
Els orígens de Ca n'Estaper podrien trobar-se en el període baix medieval. Al cens parroquial del 1573 apareix vivint com a propietaris Felip Staper, la seva esposa Antònia, i els seus fills Joan, Mateu i Pere. Al cens posterior realitzat el 1600 apareixen censats Pere Joan Staper, la seva esposa Joana, els seus fills Mateu, Silvestre, Joana i Elisabet, una mosso i un bover. RUIZ (1998: 162). A partir del segle XVII va ser propietat de la família Llopart, que també ho era de Can Galí. En aquests moments els propietaris de la casa ja no hi vivien, trobant-se la casa en mans de masovers. El 1758 ho era Antoni Arís, que tenia cura de la veïna capella de Sant Joan. El 1852 apareix com a propietari Francesc Llopart, que era veí de sant Vicenç dels Horts. La casa devia ser venuda a finals del segle XIX, ja que el 1921 era propietari Joaquim Mascaró. Va ser habitada fins a la dècada de 1970, moment en el qual els terrenys dels voltant foren transformats en polígon industrial. RUIZ ELIAS (1998: 146)
Bibliografia
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.
