Ca n'Enric de Bocater o Bocatés
Òdena

    Anoia
    Camí de can Sabater
    Emplaçament
    Zona nord-occidental del terme

    Coordenades:

    41.62605
    1.62946
    385832
    4609165
    Número de fitxa
    08143 - 111
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA, núm. 6724
    Núm. 6.724
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08142A006000020000HH
    Autoria de la fitxa
    Josep-Vicenç Mestre i Casanova

    La casa pairal queda situada a la banda nord del clos, amb façana principal al pati interior.
    La casa mostra tres crugies juxtaposades, respon a la tipologia de masia i té una imatge
    unitària, però actualment allotja tres habitatges independents (habitatge principal, habitatge
    2 i habitatge 3). L'edifici consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb
    coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener centrat i paral·lel a la
    façana principal. L'edifici conserva un antic revestiment i trams d'un arrebossat de ciment
    corresponent a la recent intervenció de la coberta.
    L'habitatge principal correspon a l'antic habitatge de la casa pairal. Des del pati interior
    s'accedeix al vestíbul a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat amb la data gravada
    de 1769. El vestíbul ocupa la crugia central del volum principal. A la banda de llevant del
    vestíbul s'accedeix a tres estances.
    La primera estança és la denominada habitació del nen, actualment destinada a diferents
    usos domèstics. Una segona porta dóna accés a un àmbit on hi ha una escaleta que baixa a un celler situat
    al soterrani de la casa. La tercera porta situada a la banda de tramuntana del vestíbul, dóna accés a una estança
    de planta irregular que funciona com magatzem de la casa. Al fons del vestíbul hi ha l'escala d'accés a la planta primera i un pas que comunica amb la
    cuina, situada a la banda de tramuntana d'aquesta crugia. La cuina conserva un antic foc
    de rotllo. Des de la cuina s'accedeix a una petita estança que conserva la boca de l'antic
    forn de la casa en el seu mur de tramuntana.
    A la banda de ponent del vestíbul, adossat a la façana principal, hi ha una escala que baixa
    a un soterrani, situat sota la crugia oest de la casa.
    Un element significatiu del mas és la galeria. És de planta allargassada i disposa de quatre arcades d'arc apuntat que donen
    al pati interior, ornamentades amb ceràmica vidriada policroma i protegides per una barana
    de ferro forjat de gran qualitat. Els altres tres paraments conserven les restes d'unes
    pintures murals que representen diferents paisatges.

    Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.

    Segons Jorba: "El mas Bocater havia estat de Montserrat Estruch. A finals del segle XV
    entra a l'heretat Bernat Aguilera, fadrí del mas Aguilera de la Costa. El 1499, els hereus d'en Bernat no volent continuar explotant el mas i l'abandonen. (...) L'any 1510 és establert
    a Joan Roca, fadrí de la Pedrissa. L'any 1645, la pubilla, Elisabet, filla de Miquel Roca, es
    casarà amb Pere Enrich. A partir d'aquests moments, el mas incorpora el cognom Enrich.
    El 1726, un altre Pere Enrich, nét del primer, confessa posseir el mas.
    El mas estava constituït, el 1645, per planta baixa, primera planta i golfes. Construït mirant
    cap al migdia, tenia una entrada on els propietaris deixaven els estris del camp, i material
    de fusta, utilitzat per arreglar la casa. (...) Des de la mateixa entrada es distribuïen les
    diferents dependències. A una banda, el celler ple d'estris relacionats amb el treball d ela
    vinya i el seu cup, i l'establia. A l'altra banda, la cuina i el pastador, i una habitació sota
    l'escala que servia per accedir al pis superior. La planta superior era presidida per la sala.
    Des d'aquí es podi entrar a vuit cambres: la cambra de la xemeneia, la cambra fosca, la
    cambra del cap de la sala, que tenia na finestra que donava a la part de solixent, la cambra
    de l'aigüera, a cambra de la sal, la cambra de ponent, la cambra del forat del cap de la
    sala, i a una recambra. Les golfes eren destinades a tenir les gallines del mas. A fora de la
    casa hi trobem el corral".

    Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
    JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona