Ca n'Arimon
Palau-solità i Plegamans

    Vallès Occidental
    Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans.
    Emplaçament
    Passat el pk 6 al camí de Can Cerdà en direcció a Caldes.

    Coordenades:

    41.5804
    2.19033
    432506
    4603507
    Número de fitxa
    08156 - 3
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XV-XX
    Any
    1429
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de béns a protegir POUM (2015), nº 3.03. BCIL.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA.: 27547.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001311800DG30C0001Yl
    Autoria de la fitxa
    Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte

    Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-.
    Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta.
    Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat.
    La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria.
    L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta.
    La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix.
    L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal.
    Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal.
    La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat.
    A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou.
    Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent.

    Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.
    Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).

    Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners.
    Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857.
    Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent.

    BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona.
    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans).
    ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.
    ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.
    VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop.