Ca l’Estruch es va construir entre els anys 1881 i 1885 per part de cinc germans (Joan, Josep, Francisco, Filomena i Jaume Estruch) que eren fills de Jaume Estruch Rossell i havien nascut a la Penyora, una masoveria del mas Gusart, prop del Mujal. Eren els anys anteriors a l’arribada de la plaga de la fil·loxera, i Joan va comprar unes terres per fer-s’hi una casa amb l’ajuda dels seus germans, un dels quals, Jaume, era picapedrer. D’aquesta manera van passar a ser amos, després de moltes generacions de ser masovers, des que el seu avantpassat Benet va marxar de la masia de ca l’Estruch, de Clariana de Cardener. Al principi els germans Estruch van viure junts a la casa, però després els fadristerns en casar-se van anar marxant. Cada any per Sant Jaume (la Festa Major) es tornaven a reunir a la casa que havien construït tots plegats. Això va durar fins a l’esclat de la Guerra Civil, i es diu que solien ajuntar-s’hi fins a una seixantena de persones.
En el moment inicial van plantar molta vinya, però aviat van patir les conseqüències de la fil·loxera. Aleshores Joan, Josep i un amic de les Collades, van viatjar al Rosselló per anar a buscar peus americans i poder replantar les vinyes. Es diu que van plantar una mica més de quinze mil ceps, de manera que a l’heretat de ca l’Estruch la vinya va tornar a tenir un fort impuls, fins ben bé la dècada de 1940. I com que van empeltar els bords d’una malvasia roja que havia sobreviscut a la fil·loxera, foren dels primers a tornar a tenir ceps en producció; aleshores els vinyaires de la zona hi anaren a buscar empelts d’aquella malvasia roja i l’anomenaren “malvasia de l’Estruch”, nom amb el qual avui figura encara al banc ampelogràfic de Montpellier SupAgro.
Els hereus de la família Estruch han continuat al front de la casa de manera ininterrompuda. Després de Joan el següent hereu fou Ramon, després Joan, i l’actual propietari és Andreu Estruch. La seva filla és Maria Estruch Subirana. A la dècada de 1980 la casa s’amplià amb el cos de ponent i s’hi van fer reformes. Maria Estruch és filòloga i estudiosa de la cultura popular. Ha fet recerca sobre diversos aspectes etnològics de la zona, que estan publicats al seu blog “Arrels”.
