Ca l'Estrada
Argentona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment del Bronze Final, corresponent molt possiblement a un Camp d'Urnes trobat a 17 metres de profunditat al fer-se un pou entre els anys 1908 i 1909 per part de la Companyia d'Aigües d'Argentona, en l'indret anomenat Ca l'Estrada.
Van aparèixer dues urnes de ceràmica feta a mà i brunyides externament que corresponent al Bronze Final (1100-1000 a.C.).
La 677 és de forma troncocònica invertida, amb una tendència arrodonida per fora. Les seves mesures són 150 mm d'altura, 168 mm de diàmetre de la boca i 155 mm de diàmetre de la base. L'interior del llavi presenta un tall bisellat. Paret lleugerament obliqua oberta cap a l'exterior amb la base plana. Sense agafadors. Decoració de 3 solcs acanalats a prop de la vora de forma horitzontal per damunt de 3 bandes de semicercles.
La 676 és de forma bitroncocònica amb la base plana. Les seves mesures són 200mm d'altura, 140 mm de diàmetre de la boca i 80 mm de diàmetres de la base. Espatlla decorada per dos grups de solcs acanalats en els extrems perimetrals entre els quals n'hi ha d'altres que formen semicercles i diagonals.
Dues de les urnes es conserven al Museu de Mataró amb els números 676 i 677. Hi ha la noticia d'una tercera urna amb apadora que es troba en situació desconeguda ( si més no per la majoria).
Història
Descobert a principis de s. XX en la realització d'un pou per part de la Companyia d'aigües d'Argentona.
Bibliografia
ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid.
ALMAGRO BASCH, M (1962) "La invasión céltica en España" Dins Historia de España dirigida per Menéndez Pidal.
ALMAGRO GORBEA, M (1977) "El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del N.E de la Península Ibérica". Saguntum, núm. 12. Papeles del Laboratorioi de Arqueología de Valencia. Valencia.
BOSCH GIMPERA, Pere (1913) "Dos vasos de la primera edat del ferro trobats a Argentona. La ceràmica de hàllsttat a Catalunya". Anuari de l'Institut d'Estudis catalans, Vol. V. Barcelona, pàgs. 816-819.
BOSCH GIMPERA, Pere (1922) "Ensayo de una reconstrucción de la Etnología Prehistórica de la Península Ibérica". Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo. Santander
BOSCH GIMPERA, Pere (1932) " Etnología de la Península Ibérica". Alpha. Barcelona.
ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)". I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona.
JUNYENT, Emili (1978) "L'aportació continental del Bronze Final". Història de Catalunya Vol. I. Coordinada per maluquer de Motes. Salvat. Barcelona, pàgs. 120-139.
MALUQUER DE MOTES, J (1945) "Las culturas hallstàtticas en Cataluña". Revista Ampurias Vols. VII-VIII. Barcelona, pàgs. 115-184.
PEREZ i CONILL, Jordi (1985) "Els vasos hallstàttics o urnes cineràries d'Argentona". Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, 1982-83. Museu Comarcal del Maresme. Mataró.
PERICOT, Lluís (1967) "Épocas primitiva y romana". Dins Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. Vol. I. Institut Gallach. Barcelona.
PETIT, M.A (1986) Contribució a l'estudi de l'Edat de Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i Moianès. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.
RIBAS, Marià (1934) Orígens i fets històrics de Mataró. Impremta Minerva. Mataró.
