Ca l'Estolt
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ca l'Estolt és una masia del segle XVIII que es troba en estat ruïnós, havent perdut la coberta i bona part de l'estructura interior.
És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, construït aprofitant el desnivell natural. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. De façana allargassada, actualment parcialment enderrocada, s'obria amb dos portals amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. Al frontis les finestres són d'arc pla ceràmic o bé de pedra carejada, distribuïdes de forma aleatòria. A la resta de façanes hi ha poques obertures. A l'interior s'observen vestigis del foc, així com les restes del forn de pa que es prolonguen exteriorment al costat del portal. També s'hi poden veure restes de portes d'arc rebaixat ceràmic i de fusteria entre la runa i la vegetació. El parament és de pedra lligada amb morter, que es trobava revestida amb morter de calç.
Seguint el mateix camí que passa davant la casa hi ha una era encaironada, sostinguda amb murs de contenció que es troben en mal estat.
Història
El nom Estolt ja el trobem documentat a la zona de l'Alt Maresme i la Selva, alguns dels quals van anar a les Amèriques a buscar fortuna. Concretament, està documentada la família Estolt a la zona de Sant Cebrià des de l'any 1338 (RODRÍGUEZ, 1990).
A la relació de grans propietaris del cadastre de 1758 hi consta Isidre Estolt del Pla, que va heretar les terres del seu pare Pere. Al seu llibre Onomàsticon Cataloniae, Joan Coromines esmenta Ca n'Estolt com un "gran i antic mas en el Terme de Calella".
Segons consta al llibre de Daniel Rangil, el seu propietari Andreu Collet explicava que sembraven seixa a les seves terres, i que tenien ruscos d'abelles i criaven porcs, conills i gallines que no només els servien per alimentar la família, sinó que també venien al mercat i que cuinaven per als caçadors o excursionistes que passaven.
Bibliografia
COROMINES, J. (1997). Onomastricon Cataloniae. Vol I. Barcelona: Curial.
MORA, M.T. (1990). Societat i economia: Calella, 1737 i 1758. Calella: Caixa d’Estalvis Laietana.
PÉREZ, JE. (2018). “El cognom Estolt/Estol a Canet de Mar” a El Sot de l’Aubó. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs.
RANGIL, D. (2011). Piles i Súties: Recull de cultura oral del Montnegre (III). Autoedició.
RODRÍGUEZ, J. (1990). Els topònims de Calella. Calella: Arxiu Històric Municipal.
