Ca l'Estevenet
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal, orientada al sud-est, destaquen les tres finestes dels pis, amb els ampits motllurats i arrebossats. De la façana de llevant cal mencionar una finestra amb l'emmarcament pintat. La construcció presenta els paraments simplement arrebossats, el de la façana principal reformat. Davant d'aquesta façana hi ha un volum aïllat de planta rectangular, format per dos petits cossos adossats amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en una i dues plantes. Presenten obertures rectangulars bastides en maons. Una escala adossada dóna accés a la planta superior des de la banda de ponent. Ambdós cossos estan bastits amb pedra i maons, amb els paraments arrebossats. Darrera seu hi ha una bassa circular amb un petit espai de safareig.
Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Ros Rovira. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.
Història
La primera referència documental de la masia la trobem en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787", i també en les posteriors fins l'any 1792. En aquesta documentació hi consta "Ros Rubira". Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi apareixen diversos Rovira com a caps de casa, entre ells "Estevan Rovira". Tot i que no es pot assegurar és probable que aquest personatge estigui relacionat amb la masia. Finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom "Estebanet" dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat propietat de la família Rovira. S'hi feren obres de manteniment i rehabilitació a mitjans del segle XX. L'any 2001 es va demanar permís a l'ajuntament per reformar la teulada i canviar les bigues. En els darrers temps, la masia era utilitzada com a habitatge de segona residència.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.57/137. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
