Ca l'Arquer de Goscons
Arenys de Munt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta quadrada, amb la coberta de teules a quatre vessants; consta de planta baixa i pis. Portal rodó adovellat. Finestra central del pis és coronella d'estil gòtic importada i finestrals gòtics d'arc conopial originaris de l'antiga masia. Conserva un important hipogeu del segle XIII. Consta d'una galeria acabada en una sala rodona, amb una columna de roca natural al mig, un banc corregut excavat a la roca i set fornícules excavades a la paret. Entre dues d'aquestes fornícules i ha una creu càtara gravada. Sembla que n'hi ha un altre mig destruït. Té rellotge de sol a la façana.
No hem pogut entrar-hi ni veure l'hipogeu.
Història
Entre els segles XI i XII es va fundar la primitiva casa dels Goscons i era anomenada casa Tomàs. Els Arquer, procedents de Ceret, es converteixen en els senyors del mas amb el casament, l'any 1266, de Pere Arquer amb Brunisenda de Goscons. Des de llavors, els seus propietaris són Arquer de Goscons.
La primitiva masia fou restaurada i reformada en casa d'estiueig. Després es va llogar a una comunitat anomenada "Arco Iris" per centre de cursos de meditació. Després s'hi van fer colònies. Actualment resta abandona sense habitar.
Bibliografia
CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42.
CHECA, Martí. I SERRA, Jordi (1994). Aproximació a la funció d'uns hipogeus rurals i urbans a Catalunya. A Actes de les III Jornades d'Arqueologia de Catalunya. Col·lecció Cultura Tècnica i Societat. Enginyers Industrials de Catalunya, Sabadell, 1994; pp. 503 - 525.
RIBAS, Marià i BALAGUER, Lluís (1963). Los hipogeos anhistóricos de Cataluña. A Chthonia, núm. 1, juliol de 1963. Ed. Herder. Barcelona, pp. 61 i 62.
VIADER i CROUS, Montse (1986). Ca l'Arquer (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.
