Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ca l'Arola és una casa de poble que ha sofert recentment una important rehabilitació que ha procurat ser fidel a l'antiga estructura de la casa, així com tenir cura de la recuperació d'elements típics del lloc. Cal distingir entre la casa antiga i la casa nova, tractant-se de dues cases diferenciades, que formen part del mateix conjunt, ja que una va ser el primer mas que va ser ampliat posteriorment (en època modernista), quedant la casa dividida en dos habitatges, un a la planta baixa i un altre al pis; el segon aprofita estructures de la rehabilitació que es va fer a finals del s. XIX i que manté elements d'estil modernista rural, mentre que el de la planta baixa i la planta semi-soterrani era l'antic mas. L'edifici és de planta baixa que queda a nivell del carrer, un pis que queda sota teulada i un soterrani que queda a un nivell més baix a causa del desnivell que presenta el terreny on s'assenta el conjunt. L'estructura general manté tres crugies paral·leles que es repeteixen als tres nivells, i una perpendicular a totes elles, que és l'ampliació de la banda de migdia, sobre la que hi ha les eixides. A la planta soterrani hi ha els cellers i les antigues corts del bestiar. Els cellers són de volta de canó de tosca, excepte la zona de l'angle NO, que és de bigues de roure que suporten un sostre de taulons de fusta sobre els que hi ha un re-ompliment de pedra i sorra sobre el que s'assenta el paviment de rajols del pis. Aquest tipus de sostre és el que correspon a la casa més antiga, probablement anterior al s.XV, quan es comença a generalitzar la volta a la zona. En aquest espai dóna la boixa d'una antiga tina de la que queden vestigis al pis. A l'angle NE hi ha un antic pou o cisterna circular excavada a la roca. L'accés a aquesta zona de cellers es realitza a través d'un passatge que actualment està cobert en part per una terrassa de nova construcció, amb el paviment fet amb còdols de pedra i que baixa en pendent salvant el desnivell entre la planta baixa i la planta soterrani; a banda i banda hi ha els compartiments que servien per corts de bestiar. La planta baixa ha estat molt reformada, tot i que conserva l'estructura de tres crugies, amb la sala al centre i les habitacions a cada costat, amb una eixida que tanca per la banda de migdia en la que s'obren dos arcs de mig punt. A la sala es van posar un rellotge i una capella encastats procedents d'altra casa. La cuina conserva els antics fogons tallats en pedra, la boca dels forn i la campana del foc. Al pis de la casa es conserva també la mateixa estructura, però amb una tipologia constructiva de finals del s. XIX pel tipus de portes i alçada de parets. El conjunt es completa amb una tina exterior que queda comunicada actualment amb la casa a través del primer pis. Era una tina d'una capacitat considerable i probablement tingués dos compartiments, ja que conserva dues boixes que donen a l'exterior. En la rehabilitació noucentista es va habilitar com una torre de vigía, amb una escala de cargol que permet accedir a una terrassa superior, augmentant l'alçada de la tina i fent una decoració d'arcuacions i merlets a la part superior, que li dóna un aspecte singular al conjunt. La segona tina de la casa, de la que hem parlat abans, es trobava a l'angle NO i va ser integrada a l'estructura de l'habitatge, ja que a la planta baixa es conserva la meitat de la paret circular folrada amb cairons ceràmics i al primer pis es va habilitar com un balcó semicircular. La casa no conserva cap llinda amb inscripció original, ja que les que hi ha actualment són re-aprofitades d'altres cases. Cal anotar l'existència d'un celler habilitat en la darrera reforma en el que es van ubicar diferents utensilis relacionats amb el vi, com un alambic, una premsa, barrils i una important bóta de roure. Es conserven molts mobles, eines i diferents útils típics de les cases de pagès, fins i tot un carro i una tartana. Al costat de l'era de la casa es va habilitar un cobert com a capella particular.
Informació oral de la Sra. Adela Tapioles.
Història
No disposem de documentació que permeti saber quina de les cases que s'esmenten a la consueta de Mura correspon a ca l'Arola. Hem de distingir dues cases, la més antiga amb estructura de casa de pagès que estava envoltada de camps de conreu, i la moderna de factura modernista fruit d'una important rehabilitació que es va portar a terme a finals del segle XIX sobre la casa de pagès ja existent. A la mateixa època es va fer una rehabilitació de la tina exterior allargant l'alçada, fent un terrat amb barana de merlets per donar-li l'assemblança a una torre, fet que li proporciona una fesomia singular tot i que ha modificat el destí d'origen de la tina. No es conserven llindes amb data originals a la casa. Per l'estructura general podria tractar-se d'un edifici dels voltants del segle XVII, per tant de l'època en que es construeixen altres cases al nucli de Mura de factura similar.