Ca l'Armenter
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ca l'Armenter és una antiga casa construïda aprofitant un marge com a paret oest. Actualment, està completament enrunada, però es pot apreciar que era un edifici de planta rectangular, amb dos cossos paral·lels asimètrics sense comunicació interna. El mur de llevant té 75 cm de gruix i el seu bastiment és de grans blocs de conglomerat sense treballar en la base del mur i blocs de pedra calcària desbastats amb petites pedres la resta. El mur nord i el mitger són d'entre 55 cm i 60 cm de gruix, i, a diferència del de llevant, no hi ha tanta presència de blocs. Entre les runes es troben bastants fragments de teula àrab, per la qual cosa podem imaginar que l'edifici constava de coberta de teula àrab i possiblement a dos vessants. Al sud d'aquesta estructura se'n pot apreciar una segona que possiblement eren els estables.
Història
El primer document on tenim menció d'aquesta casa és de 1811 (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1811, pàg. 32). En aquest Antoni Cortichs, pagès de Capolat, ven per cinc anys la percepció dels fruits resultants de la caseta i terres que té a Capolat. Diu tenir aquestes possessions pel duc de Medinaceli. Encara que en aquest document no s'esmenti el nom de la casa, per les afrontacions i altres documents podem saber que és Ca l'Armenter. El primer document on apareix un nom d'aquesta casa és de 1830 i en aquella època s'anomenava mas Auvella o Ovella (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 119). Per la relació de les cases de pagès de 1856 sabem que en aquell any també se l'anomenava ca l'Armenter i que continuava sent propietats de la família Cortichs. Per les últimes mencions documentals que en tenim, sabem que l'any 1879 Pere Cortichs i Portell va haver de vendre gran part de les seves propietats a Francesc Serra i Costa, per saldar un deute de 3.040 pessetes que hi tenia, però Ca l'Armenter va quedar exclosa de la venda (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1879. Pàg. 605). Això és degut al fet que de les terres d'aquest mas Pere Cortichs havia de pagar anualment unes quantitats a la seva germana i pel testament del seu pare li quedava prohibit vendre-la sense el seu consentiment.
Pel que fa a les estructures, sembla que totes són del mateix moment constructiu, que correspondria al segle XIX. Probablement, ja en aquell moment tenia dos cossos, un a ponent que seria una fresquera, cort o estable, i a llevant l'habitatge.
Bibliografia
CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
