Ca l'Aranyó
Sant Iscle de Vallalta
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta potencialment quadrangular de 13 metres d'amplada per 14 de fondària formada per dues crugies paral·leles a la façana. Es compon de planta baixa i pis, i té coberta de dues vessants amb el carener perpendicular. Hi predomina la teula, si bé el tremujal de llevant del volum del darrere està apedaçat amb planxes de fibrociment.
L'edifici està orientat a migdia, però la secció de ponent del cos davanter resta inacabada en dues terceres parts, amb pedres d'espera a l'aresta exterior. Aquest fet ha possibilitat l'obertura de dues finestres ''obra -a raó d'una per planta- en el mur de ponent, alhora que ha origina a una reculada fins al cos posterior que ha estat parcialment ocupada per un volum adossat de planta baixa i coberta amb caiguda cap a l'oest.
El pla de façana està arrebossat i es compon sobre dos eixos verticals. A la nau central hi ha dues finestres de pedra bisellada: una reixada en planta baixa, i una altra amb l'ampit esculpit al pis de dalt. L'eix lateral reprodueix l'esquema, però situa a peu pla un portal de pedra amb llinda monolítica gravada amb la inscripció 'AY 1601' i, sota seu, el monograma de Jesús -HHS- i el nom de Maria.
El volum posterior s'adapta al desnivell del terreny, de manera que es pot accedir directament al primer pis des de l'exterior a través d'una porta lateral practicada en el costat de ponent. L'obertura té els brancals de pedra i finalitza en forma d'arc rebaixat amb una línia de maons plans. A la façana nord hi ha un parell de finestres emmarcades en pedra, ambdues concentrades en la secció de ponent. La del primer pis té el contorn bisellat i està paredada amb maons i morter, mentre que la inferior està protegida amb reixada i té la llinda esquerdada.
La masia presenta diversos cossos adossats a la façana de llevant. N'hi ha de planta baixa i de dues alçades. En tots els casos, tenen els fonaments en una plataforma inferior i són fets amb obra de paredat en bon estat, la qual cosa contrasta amb el mal estat de les teulades.
La masia se situa 'Fora vila', al vessant de solell del turó de l'Oller, entre uns camps de conreu i un bosc mixt de pins i alzines.
Protecció:
Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Tipus de protecció C.
Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. Maig 2015 (M-58).
Història
La masia és representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix representada amb el nom de 'Ca l'Aranyó' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera.
Els seus propietaris van ser, juntament amb els de Cal Roig del Castell, els primers a introduir el conreu de la maduixa a Sant Iscle durant la dècada de 1950.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 7 i 53.
AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-56, pp. 593-601.
AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 13, p. 104.
AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16.
GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8964.
GINESTA I SALICRÚ, Amadeu (2007). Records d'un pagès i bosquerol de l'Alt Maresme. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, p. 20.
