Ca l'Aldavert
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. A la planta baixa, l’eix central està definit per la porta d’accés, i els laterals, per finestres. A la planta pis, hi trobem un balcó amb balustrada a l’eix central i dues finestres als laterals. A la llinda de la porta d’accés hi ha la inscripció, “Fou feta l’any 1890”.
El tractament del parament és un arrebossat imitant l’obra vista pintat de color granatós que contrasta amb el to cru dels emmarcaments de les obertures. Hi ha força elements ornamentals a la façana, començant pels trencaaigües de les finestres, els merlets que coronen el ràfec, un pinacle amb un drac com a gàrgola, un rellotge de sol i l’escut que fou símbol de La Renaixença. Entre la planta baixa i la planta pis hi ha un fris de rajoles blaves i blanques formant una composició geomètrica.
S’ha mantingut la distribució interior original, amb un passadís central que fa de distribuïdor de les habitacions laterals i la sala d’estar i menjador al fons, amb obertures a la façana posterior. La planta pis és de dimensions més reduïda i es completa amb una terrassa posterior.
Hi ha un rellotge de sol a l’angle sud-est amb una inscripció que posa sine sole sileo. L’escut i la gàrgola són obra de Pere Bassegoda.
Història
Pere Aldavert, que va fer construir-la a finals del segle XIX, era periodista, editor i polític. El projecte arquitectònic és de Bonaventura Bassegoda, que formava part del cercle d’amistats del promotor. També tenia una gran amistat amb Àngel Guimerà que fou convidat a passar llargs estius i desenvolupà un fort vincle amb Matadepera. Segons Josep Miracle, biògraf d’Àngel Guimerà, l’obra teatral Maria Rosa (1894) “va néixer a cal Quistó, que és on es reunien els enginyers i els habilitats durant la construcció del tram de carretera que uneix Matadepera amb Castellar del Vallès i Sabadell”. Una altra obra La Baldirona, podria haver-se inspirat amb la mestressa de Cal Baldiró.
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.
AMETLLER i BASSETS, Manuel (1990). Mn. Jaume Torres i Cuscó. Rector de Matadepera (1864-1933). Akribos. Matadepera.
FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.
FONT, J. (1976). Retall d’història, dins Programa de Festa Major de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.
