Ca l'Agut

Rellinars

Actualment està molt reformat i la gent gran del poble i de Castellbell i el Vilar en parlen com d'una casa de llarga tradició. L'historiador Joan Valls (2012) localitzà un document del 27 de desembre de 1278, on Ramon de Noguera promet a Arnau de Ràfecs, rector de Rellinars, que per la propera festa de Sant Andreu del mes d'abril, li farà reconeixença del molí "de cubo de insula" que és de dita església i està situat a sota d'ella, que li deixarà l'aigua necessària per a regar els horts de la rectoria, i que tindrà cura dels aparells del molí. En el temps d'un any farà una bassa per a poder embassar les aigües de la riera per al correcte funcionament del molí i pel rec esmentat. El rector Arnau de Ràfecs diu a Ramon de Noguera que per la seva feina li pagarà quatre-cents sous ternals barcelonesos i tres-centes quarteres de blat. Tanmateix li deixa les cases de la sagrera de l'església, li facilitarà els ferros necessaris per a les moles i demana que la llenya i les pedres que calguin per a l'obra siguin de l'heretat de l'església.
El clergue Ramon de Serra, actuant com a procurador del rector Arnau de Ràfecs, concedeix al clergue Berenguer de Socarrats el dret de cobrar els rèdits dels habitants de Rellinars, tant pel que fa referència al molí com a la col·lecta del safrà i dels altres fruits i esplets. Aquest seguia fent tractes el 1295 amb el clergue Berenguer de Socarrats, l'encarregat de cobrar els rèdits de Rellinars. En una data indeterminada situada entre aquell 17 de maig i la següent va morir el rector Ràfecs, ja que el 23 de juny de 1295 apareix solucionant un deute el prevere Romeu Humbert, nou rector de Sant Pere de Rellinars, i la seva mare Elisenda. Jaume de Sala, de Rellinars, i el seu fill Guilabert, van vendre el mas Sala, el 14 de desembre de 1296, a Andreu de Casals. Aquest mas el tenien com a feu del monestir de Santa Maria de l'Estany i, també li venen, amb permís de Jaume i de Bernat, germans de Guilabert, el molí de tub amb tots els seus drets que, tot plegat, ho posseeixen a la parròquia de Sant Pere de Rellinars, al terme de Vacarisses. L'any 1307 Pere Batlle i la seva esposa Guillema nomenen hereu el seu fill Ramon cedint-li els drets que el pare tenia sobre el molí de cubo, anomenat de Trilea, que tenia a la parròquia de Rellinars en alou del monestir de Santa Maria de l'Estany. En el document es diu que el casal moliner era part de l'heretat del difunt Cardona Ermengol, la vídua del qual era Maria, que era oncle matern de Ramon Batlle. Sembla ser que la senyora Guillema de Montcada, de la que era batlle Cardona Ermengol, intentà provocar alguna mena d'impediment del bon funcionament del molí, tant de l'aigua com dels aqüeductes que la conduïen. Els testimonis de la donació van ser Jaume Batlle, rector de l'església parroquial de Sant Pere de Monistrol de Montserrat, Ramon Mercer, Guillem de Sobrerroca i Berenguer Ermengol.
El 10 de juny de 1309, Romeu Humbert, prevere i rector de Rellinars, va arrendà per un any al prevere Ramon de Planes els rèdits de la seva església, pel preu de 240 sous, inclosós el molí. L'esmentat Romeu Humbert, el 7 de novembre de 1309, arrendà per cinc anys a Bernat Pedregós, prevere de la mateixa parròquia de Sant Pere de Rellinars, que creiem que era oriünd de Castellbell, l'escrivania, el molí, el colomar, les terres cultes i ermes, les cases de dita església, així com tots els rèdits, delmes, primícies, oblacions i lluminària que feien els habitants del terme. El preu també fou de 240 sous anuals i el document parla del treball que farien els sis homes que tindrien sempre ben escombrada la bassa i el rec del molí. El 10 de maig de 1319, Ramon Batlle va llogar per cinc anys a Berenguer de Solà, veí de Rellinars, pel preu de tres-cents sous, el seu molí de "cubo", anomenat el molí de Trilea, el qual posseeix en nom de Gilabert de Sala, també de Rellinars, encara que és del domini del monestir de Santa Maria de l'Estany.