Ca la Peona
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) que ha conservat una tipologia representativa de les cases construïdes als segles XVII-XVIII. És una edificació que fa cantonada i parcialment entre mitgeres, de planta trapezial. Consta de planta baixa més dos pisos i planta sota coberta. La façana principal, encarada a la Plaça de Dalt, té un eix d'obertures a la dreta, on hi trobem un portal adovellat i, al seu damunt, dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La part de l'esquerra sembla que és afegida posteriorment, i tenia una galeria amb pilastres que en un moment donat es va tapiar. La façana nord, molt estreta, ha estat remodelada amb obertures de nova construcció, i a la part superior s'hi ha adequat una terrassa. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista.
Llinda moderna amb una inscripció falsa: 1678 IHS
Popularment el nom de la casa es pronuncia "ca la Pona".
Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Història
El nucli inicial del poble d'Oló es troba sobre un turó i és conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera que, després de quedar molt despoblada al final de l'edat mitjana, es reconstruí als segles XVI i XVII, quan va prendre la forma definitiva. Ca la Peona es troba dins del primer cercle de la sagrera, però la casa no es devia construir fins a finals del segle XVII o principis del XVIII, ja que és posterior a la casa que té al darrere: cal Soca. En efecte, en un mur de cal Soca hi ha finestres de forma espitllerada que indiquen que en un principi era un mur exterior i no tenia cap casa adossada. Cal Peona era propietat de la família Camprubí. El mal nom de la Peona es refereix a una dona que era molt popular. La família que hi havia estat molts anys se la va vendre. L'actual propietari hi va fer reformes, i va fer-hi col·locar una llinda amb inscripció de picapedrer amb la data 1678. Aquesta inscripció no té cap base històrica; és simplement un capritx del seu propietari que volia presumir d'una casa més antiga que les veïnes.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39.
