Ca la Marina de can Gabarra
Dosrius

    Maresme
    Carrer de Lluís Moret, 11 - Dosrius
    Emplaçament
    Al bell mig del casc antic, tocant a la plaça del Comú
    143m

    Coordenades:

    41.59454
    2.40703
    450581
    4604930
    Número de fitxa
    08075-26
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 0651202DG5005S
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars, les de la planta baixa (portal i finestra) més senzilles i amb reixes de ferro, mentre que les del pis (finestra i balconera) presenten els emmarcaments en relleu a mode de guardapols, amb la part superior motllurada. La finestra també té l'ampit motllurat i el finestral dóna sortida a un balcó simple amb la barana de ferro treballada i decorada amb motius florals. La llosana del balcó està integrada dins de la motllura rectilínia múltiple que recorre la divisòria entre les dues plantes. La façana està rematada amb una cornisa motllurada situada damunt de les obertures i està coronada per un entaulament motllurat sostingut amb mènsules. S'observen dos forats rectangulars amb gelosia, utilitzats per a la ventilació de la coberta. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb el sòcol en relleu.

    La primera referència documental directa de la construcció apareix en un plànol del nucli antic elaborat l'any 1853. També consta en la reproducció d'una pintura de Dosrius comprada a Madrid, i datada entre 1867 i 1870, propietat de la família Fàbregas Rigola. I alhora, torna a aparèixer en un plànol de Cels Gomis, reproduït l'any 1916 a la "Geografia General de Catalunya". És força probable que la construcció fos reformada a principis del segle XX, si tenim en compte la composició de la seva façana. L'any 1973 s'hi feren petites reformes interiors. Inicialment, l'edifici era del mateix propietari que Can Gabarra, heretant-lo posteriorment la seva filla Marina. D'aquí prové el topònim amb el que és conegut.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.12/031.