Ca la Camila o Camil·la
Rajadell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
bé. Restaurada
Descripció
El cos principal és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Les parets són fetes de maçoneria. Recentment la casa ha estat arrabossada deixant visibles alguns brancals de pedra. La porta principal, orientada a SE, sota el balcó, es rectangular i presenta una sola llinda, molt gran. Les obertures, sobretot a la façana principal, són emmarcades amb carreus ben escairats.
La casa principal presenta un cos a l'est amb garatge més un pis, i un cos menor a tramuntana. També compta amb una pallissa, més a ponent: es tracta d'una construcció aillada de planta rectangular amb coberta a una vessant.
Antigament can Vilaseca (segons el Catàleg de Masies), Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 13 Camila). (Al PEP 1993, citat com Cal Comallonga i Cal Vilaseca, en una sola fitxa amb Cal Camila). Molins (2020:282) empra el nom antic, Cal Vilaseca.
Forma part d'un conjunt format per dues cases de pagès, que no tenen continuïtat arquitectònica, anomenades Cal Comallonga (fitxa 86), a llevant, i Cal Camila, a ponent, a més d'una pallissa i d'altres construccions modernes, entre les quals un casa, del segle XX (1947), anomenada Can Demià o Damià (Catàleg de Masies 2015 num. 25), i altres dependències relacionades amb la cria de bestiar.
En aquest indret coexisteixen diferents tipus de construccions amb horts, arbres fruiters, granja. .. Les cases estan situades a l'extrem meridional del pla de Daurell. Davant mateix de les cases començà el pendís, amb nombroses balmes. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE.
Hi ha una inscripció gravada a la llina de la porta: 1853
Història
Les dues cases (primer Cal Camil·la o Vilaseca i després Cal Comallonga) foren construïdes a mitjan segle XIX, amb pocs anys de diferencia, en plena expansió del conreu de la vinya. Les famílies eren de procedència diferent, però amb els anys es van emparentar. Cal Vilaseca està assentada sobre terres que pertanyien al mas Braquets; cal Comallonga, sobre terres de cal Daurell. Els pagesos conreaven principalment vinyes del mas Braquets. Cal Camila també era coneguda com a casa de l'Estadant.
Segons Molins (2020:282-84), el 1852, el propietari dels terrenys, Isidre Sallés del Daurell, va segregar una parcel·la per permetre a un parcer fer-s'hi la casa. Va vendre a Francesc Munt Solà un tros de 7'5 x 7'5 canes com a setial i una altra de 16'5 x 16'5 canes per a hort. La casa nova es va estrenar aviat, ja que la llinda de la porta porta gravat l'any 1853. Es va dir Vilaseca, que devia ser el sobrenom del Munt, però n'ignorem el motiu. Francesc Munt Solà va esposar amb Victòria Pujolar, una filla de l'amo del Pujolar. En el testament de 1881 va deixar al fill Valentí la meitat de la seva vinya de Parcerisses i va fer hereu al fill gran Francesc. Francesc Munt Pujolar s'havia casat el 1871 amb Maria Lladó Junyent. El seu hereu es l'Iscle, nat el 1872. Aquest es va casar el 1896 amb Antònia Miquela Vilaginés. El 1888 Francesc Munt Pujolar va hipotecar la casa i va demanar préstecs. Al no poder cancel·lar els deutes, aquests van acabar a mans de Francesc Morros Fontanellas, l'amo del mas Morros. El jutjat va adjudicar la finca al Morros el 1900. Va mantenir a la casa els llogaters que ja hi havia,
que eren la parella Magí Calvet Font i Agnès Comallonga Gras. L'home venia de la Censada Vella i la dona de la casa veïna de cal Comallonga. A partir de llavors la casa va dir-se cal
Magí o també cal Manco, perquè al Magí li faltava un braç. Al 1910 només quedaven el Magí i la filla Camila, que va acabar heretant la casa. La Camila va casar-se el 1911 amb Valentí Puig de cal Fusteret. Aquell mateix any va traspassar el Magí. La Camila i el Valentí van tenir tres fills. L'hereu era el Valentí. En aquesta època a la casa se l'anomenava cal Valentí Simanyes o també ca la Camila, nom que va desplaçar l'antiga denominació de cal Vilaseca, que avui gairebé ningú recorda. El cap de casa següent, Valentí Puig Calvet, es casa el 1960 amb Carme Calvet de cal Maginet. Però tots el Calvet eren en realitat llogaters; l'amo seguia sent el Mas Morros. Quan la mestressa Lluïsa Morros Piqué va descobrir que amb la revisió del cadastre, la contribució que havia de pagar era superior al lloguer que cobrava, va plantejar al llogater Valentí Puig Calvet la disjuntiva de pagar més lloguer o comprar la casa. La compravenda va tenir lloc vers el 1977. La casa estava en mal estat i no tenia ni aigua corrent. Amb la casa hi anava un tros de terra, l'era i un paller que compartien amb la casa veïna de cal Comallonga. La casa ha passat al fill de Valentí Puig(mort el 2018). Pare i fill, al 2005, van restaurar i modernitzar la casa per anar-hi a viure.
.
Bibliografia
MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 282-84
Informació oral: Salvador Comallonga (PEP 1993)
