Búnquer de La Torre dels Encantats 3

Arenys de Mar

La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió,  a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».

Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.

L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).

A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.