Búnquer de la riera d'en Font
Montgat

    Maresme
    A la platja, entre la riera d'en Font i el torrent de la Foguera
    Emplaçament
    A la desembocadura de la riera d'en Font i a la desembocadura abans de la rotonda de la B-20

    Coordenades:

    41.4681
    2.28571
    440354
    4590969
    Número de fitxa
    08126 - 58
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Acord del Ple de la Corporació en sessió de 30 de juny de 2022
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Direcció General de Ports, Aeroports i Costes
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn
    María del Agua Cortés Elía. OPC

    Un búnquer que es troba a la platja de Monsolís. Es tracta d'una estructura de pedra i formigó, de forma rectangular i esglaonada, amb tres espitlleres horitzontals. No se n'ha localitzat l'accés.

    En plena guerra civil el govern de la república espanyola té por d’un desembarcament enemic, italians des de Mallorca o “nacionals” a la costa catalana, per tal d’inutilitzar la via fèrria i tallar els subministraments provinents d’Europa. Els feixistes ja s’havien aproximat a la costa: el 30 d’octubre del 1936 el cuirassat Canarias havia bombardejat Roses, el 17 de novembre Palamós i el 20 de desembre Colera; el 13 de febrer del 1937 el creuer italià Eugenio de Savoia bombardeja Barcelona, el 14 d’abril els cuirassats Baleares i Canarias bombardegen el port de Tarragona, el 30 de maig el submarí italià C-3 enfonsa el mercant Ciudad de Barcelona davant la costa de Malgrat, amb més de 200 morts, el 15 de juny el Canarias dispara contra Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Arenys de Mar, Canet de Mar i Mataró; el 23 de febrer del 1938 el Canarias bombardeja Palamós i Sant Feliu de Guíxols. El 4 d’abril del mateix any, el general Vicente Rojo ordena la construcció de sis línies de defensa a Catalunya formades per casamates (búnquers) de diverses formes i dimensions per a canons i metralladores, i anaven des de Port Bou fins a Alcanar, així hom volia protegir la costa d’un possible desembarcament de tropes franquistes. Avui dia encara resten moltes d’aquestes fortificacions a les zones de fàcil accés des del mar (badies i cales) o en zones de bona visibilitat, com les que encara hi ha a la costa de Montgat.

    Els nius de metralladores són construccions bèl·liques on s'hi instal·laven metralladores pesades. Es situaven a primera línia de combat per a defensar els punts d'artilleria dels atacs enemics. Els nius de la platja de Montgat es van construir durant la Guerra Civil, flanquejant el punt estratègic de l'artilleria pesada. Aquesta es localitzava a les Bateries.

    ​​​​​Clara, Josep (2012) Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939 ). Editorial Dalmau.

    GRIEGC, Les armes antiaèries de l’exèrcit popular de la República. http://www.griegc.com/ca/2019/10/15/les-armes-antiaeries-de-la-republica/

    Monte Garay, Carlos (2006) Recopilación de Apuntes históricos, vicisitudes y efemérides de las artillerías en Cataluña. Colección Adalid (Revista Ejército). Ministerio de Defensa. 2006.

    Serrano, Alexis; Sirera, Daniel (2013) El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs. A Trobada d’Entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. P. 171-182.

    Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.