Búnquer de La Musclera 1

Arenys de Mar

Un dels dos búnquers d'aquesta zona, a la mateixa platja de la Musclera, i integrat a la roca granítica. En un article publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) es descriu aquest búnquer.

Externament, l’estructura té un recobriment, a base de pedres de granit, que s'integren en el context rocós, tot confonent-la amb un aflorament granític més de la costa. Entre les pedres, es poden observar petits fragments de teules o ceràmica, utilitzats per falcar-les bé. A més, l’estructura estava reforçada per una sèrie de contraforts, la ubicació dels quals, a prop de les principals obertures, vindria a potenciar el fet de fer-les passar inadvertides des de lluny.

Presenta una sèrie d’obertures. A la part NO, la porta (1,97 x 0,73 m); a la zona E, una gran obertura (0,46 x 1,62 x 1 m); mentre que a la part O, hi ha dues espitlleres, per tal de poder observar i defensar la part més vulnerable i amb menys visibilitat del seu exterior. En una d’aquestes obertures s’ha reutilitzat la llinda d’una porta o finestra per emmarcar la part superior, i en la paret on estan situades, es pot apreciar com el granit ha estat retallat en forma d’esglaons per facilitar-ne la construcció. A l’obertura principal, encara es poden veure indicis de l’encofrat, i també s’aprecien uns encaixos que delaten una possible intenció de tapar-la des de l’exterior.

L’accés està precedit d’un petit passadís. L’entrada encara conserva els forats de les frontisses d’una porta que tancaria el recinte. Les parets estan fetes amb pedres arrebossades amb sorra de platja, el terra és cimentat i el sostre és encofrat amb ciment armat. Un cop a l’interior, trobem un passadís en forma de ela, que en el seu extrem més llarg està compost d’un total de sis esglaons, que salven el desnivell respecte al nucli principal de l’estructura. És en el primer tram d’aquest passadís on trobem les dues finestretes de forma quadrada, amb la llinda interna feta de totxo. A partir del passadís, observem les restes del marc de fusta d’una segona porta. Desconeixem si aquestes portes ja hi eren originalment, o bé es van afegir en un moment posterior, quan la construcció ja no tenia una funció militar.

Tot seguit, l’últim tram de passadís, que fa un gir amb angle de 25°, condueix a una cambra semicircular amb la gran obertura (0,33 x 0,87 x 1 m). L’estructura estreta del passadís d’entrada, a base de ziga-zagues, servia per dificultar l’accés a l’interior, ja que no permetia que més d’una persona a la vegada pogués introduir-se dins del recinte i per evitar les ones expansives de les explosions.

Al voltant de la part central del búnquer, per sota de la finestra, hi ha un total de vuit orificis, amb restes de fusta i ferro. Molt possiblement, serien els suports per a una tarima, a sobre de la qual s’instal·lava una metralladora de gran calibre. Així, aquesta arma quedaria just a l’alçada de les espatlles de la persona que l’havia d’utilitzar. A la mateixa estança hi ha una prestatgeria (0,75 x 1,35 x 0,40 m).