Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una masia d'època moderna formada per una edificació principal i les restes d'una construcció secundària, avui ensorrada. L'edifici principal es compon d'un conjunt de volums annexats els uns amb els altres que creen una unitat constructiva on es troba la part destinada a l'habitatge, una pallissa i uns corrals. El volum destinat a habitatge, ubicat ocupant la meitat de llevant del conjunt, presenta una planta quadrangular. En alçada, s'aixeca sobre un desnivell al terreny fet que provoca que a sud s'alci sobre planta baixa, primera planta i sotateulada, mentre que al nord l'altura sigui menor. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana principal (sud). L'accés al volum principal és a través de la façana sud a nivell de planta baixa; tot i que també compta amb un accés a la façana nord, el qual s'assoleix a través d'una curta escala, aquest dóna accés a la planta primera directament. A la paret nord, a nivell de primera planta, destaca un cos adherit i que és suportat per dos pilars, probablement el cos d'un forn de pa. Per l'oest d'aquesta edificació s'uneix la pallissa. Es tracta d'una nau de tall rectangular amb un pati al sud. En alçada s'aixeca sobre planta baixa i primera planta. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel al pati. Cal ressaltar la galeria amb barana de fusta a nivell de la primera planta i que es comunica amb el pati. Cloent el conjunt es troben els corrals, ubicats a l'extrem de ponent. Es tracta d'una nau més petita, de tall quadrangular, que s'aixeca sobre una única planta i a la que es pot accedir a través d'una porta oberta al nord. La coberta cau a un vessant en direcció oest. Els corrals disposaven d'un pati tancat amb mur de pedra, avui ensorrat. En quant als materials, es tracta d'un conjunt construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades, així com als voltants de portes i d'algunes finestres (especialment a les pertanyents al volum de l'habitatge) es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Tot i que les façanes es presenten, majoritàriament, a pedra vista, encara es conserva bona part de l'arrebossat original, especialment a la façana orientada al sud en el volum destinat a habitatge. Les cobertes, de teula àrab, són sostingudes per embigats de fusta. En conjunt, les obertures són senzilles, de tall rectangular, tot i que en trobem alguna de quadrangular i també alguna espitllera. En el volum de l'habitatge la majoria de les obertures mostren llinda i muntants fets en pedra ben treballada; destaca la porta principal d'accés a la façana sud, on a la llinda plana monolítica hi ha gravada la data 1723 amb una creu enmig. També cal fer esment als ampits de pedra de les dues finestres de l'habitatge, a la façana sud a l'alçada del primer pis, així com els muntants i llindes de les finestres de la façana de llevant, tot i que modificades en finestres més petites. Igualment, destaca el treball de fusteria i de forjat que es conserva en alguna d'aquestes obertures.
S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar.
Encara que el lloc i l'edifici es manté en certes bones condicions, la masia va deixar de ser residència habitual; la finca manté el caràcter ramader de bestiar boví.
Història
La volumetria de la casa ens mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Tot i que gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. De fet, a la llinda de la porta principal trobem gravada la data 1723, testimoniant l'existència del mas al segle XVIII. La funcionalitat de la masia al llarg de la seva història ha estat l'agrícola i ramadera, mantenint-se l'activitat sembla que fins entorn als anys 60 del segle XX, coincidint amb una època de gran despoblament del camp per anar a treballar a les indústries tèxtils o mineres.
A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Bossoms i en la qual hi consta Ramon Marginet.
Bibliografia
PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 28. Ajuntament de Cercs.
TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.
VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.