Boscos de Pi negre
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Boscos dels obacs amb neret, acídofils i mesòfils dels obacs pirinencs de l'estatge subalpí llindant amb l'estatge alpí. Estan caracteritzats per tenir un àmpli domini del pi negre. En estat de desenvolupament òptim els arbres creixen mot espessos però rarament són ambrívols degut a la forma, alta i esvelta del capcer dels pins. A banda de la vegetació arbòria en aquests boscos hi ha tres estrats més; un d'arbustiu dominat pel neret, un d'arbustiu més baix format per la nabinera i finalment un herbessar de líquens i molses. A les parts més altes aquest bosc s'aclareix més alternant-se amb clapes de neret. Aquest bosc ocupa els vessants típicament obacs i en lloc poc explotats on hi ha abundància del mantell nival al llarg de l'hivern i part de la primavera.
Val a dir que la pràctica d'esports d'hivern i l'explotació de les pastures a les parts altes de les muntanyes ha obligat a retrocedir part de le'xtensió d'aquest bosc. El podem trobar des dels 1600 mts fins els 2300 o 2500 mts d'alçada. El podem trobar al Pirineu i també al Pre Pirineu, en aquest cas a les obagues de la serra del Cadí. Correspon amb l'hàbitat Corine 42425
Història
La serra del Cadí correspon amb una serra que es caracteritza per tenir una gran cinglera al vessant nord que és visible des de tota la Cerdanya i alt-Urgell. Si es creua en sentit nord-sud es pot resseguir tot l'aflorament rocós de l'eocè que forma el mantell del Cadí.
Bibliografia
DDAA. Mapa hàbitat corine 1:10.000. Parc Natural del Cadí Moixeró. DDAA.Manual del hàbitats ens els boscos de Catalunya. Vol VI. Boscos. Generalitat de Catalunya.