Bosc de Volpelleres
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El bosc de Volpelleres té una extensió aproximada de quinze hectàrees, està situat entre els barris de Coll Favà, Sant Domènec i Volpelleres i està delimitat per l'avinguda de la Via Augusta, el carrer Alfons d'Aragó i el Centre d'Alt Rendiment (CAR de Sant Cugat).
Es tracta d'un petit bosc mediterrani, al voltant del torrent de Volpelleres, amb una concentració de vegetació de ribera, format per alzines, roures, pi blanc, oms i àlbers, entre altres. El sotabosc està format per sanguinyol, vidiella, olivereta, arítjol, roldor, marfull, molsa, cua de cavall, heura, espàrrecs bords, etcètera. La zona més allunyada del torrent i, per tant, la més seca, presenta principalment pins blancs, roures, alzines i algun exemplar de pi pinyer i, el sotabosc és format per aladern, garric, llentiscle, rogeta, galzeran, esparreguera silvestre, llorer, molsa d'estrelles i matapoll. A les zones més obertes de vegetació hi trobem arç blanc, romaní, ginesta, esbarzer, gatosa, estepa blanca, cards, fonoll, orenga, roser silvestre i lledoner.
Amb relació a la fauna, s'hi ha pogut observar guineus, genetes, senglars i toixons. També, esquirols, conills, gripaus comuns, granotes verdes, serps verda i blanca, puput, òliba, gaig, picot garser gros, picot verd, rossinyol, mallerengues, pit-roig, pinsà, raspinell comú, mosquiter, merles i tallarol capnegre, entre d'altres.
Història
El bosc de Volpelleres, fins a la dècada de 1970, tenia grans quantitats de pins situats en uns terrenys que havien estat camps de conreu. El 1973 es va enderrocar la masia de Can Volpelleres i, en aquest emplaçament, es va construir un centre de rehabilitació i, dos anys més tard, l'escola Pins del Vallès. El 1987 es va inaugurar el CAR de Sant Cugat.
El gener de 2010, va entrar en funcionament un recorregut dins del bosc, de 1.500 metres, per córrer, dissenyat pels tècnics del CAR, que el 2019 es va pavimentar. L'any 2017, es va començar a construir l'institut Leonardo da Vinci.
Bona part dels arbres del bosc són de les següents espècies:
El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.
El Quercus faginea és de la família de la fagaceae, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure de fulla petita. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i faginea és per la semblança de la fulla a la del faig. L'arbre pot fer entre els 20 i 25 metres d'alçada, amb una capçada gran. L'escorça és de color vermellós, amb tons grisos i esquerdada. Les fulles són simples i caduques i algunes poden restar sense caure fins que neixen les noves, en el procés de marcescència. Els fruits són les glans, de color groc castany, de gust amarg.
El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és roure català. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris. L'arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d'alçada. Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d'ample.
El Pinus halepensis Mill és de la família de la pinaceae, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. Pinus és el nom llatí dels pins i halepensis és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.
L’Ulmus minor és de la família de les ulmàcies, originari del sud d’Europa. El nom comú en català és Om comú. Ulmus és el nom de l’arbre en llatí, des de l’època dels romans. L’arbre pot arribar a fer 40 metres d’alçada, amb una capçada densa, amb branques llargues. Les fulles fan uns 10 centímetres de llarg i tenen forma oval, dentades i acabades en punta.
El Populus alba L és de la família de la salicaceae, originari d'Europa meridional i de l'Àsia occidental. El nom comú en català és àlber. Populus és el nom llatí dels pollancres i de la seva fusta i alba fa referència al color blanc del tronc i de les fulles. L'arbre pot fer entre 20 i 25 metres d'alçada. L'escorça és llisa, blanquinosa i amb cicatrius negres originades per les antigues branques. La fulla és caduca, en forma de cor i una mica lobulades, de 6 a 12 centímetres de longitud.
