Petit establiment agrícola i ramader amb una ocupació en dues fases diferenciades, una alt imperial i una altra tardo romana, que des de la seva ubicació dominaria la petita vall del Torrent d'en Cabús i part del pla de Coma Clara. Es va localitzar durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella, el setembre de l'any 2004, per la documentació d'abundants fragments de material constructiu i ceràmica romana en una zona de bosc, a l'entorn d'un revolt marcat per un petit torrent. En l' indret s'hi observaren fragments de "tegulae" i de "dolia", ben visibles en superfície. També en els diversos xaragalls que solquen el bosc s'hi observaven fàcilment la presència de restes ceràmiques, així com en l'entorn del camí que condueix a Can Cabús. En el marge nord del camí que mena a la cornisa, hi havia un nivell d'entre 20 i 40 cm de potència on hi abundaven aquestes restes juntament amb pedres de mida mitjana, potser formant part d'alguna estructura molt malmesa. En el mateix marge s'hi observava clarament una fossa, de secció cilíndrica, d' 1,75 m de llargada i un mínim de 1,10 m d'amplada i de fondària. El rebliment, arenós, contenia abundants fragments de "dolium" i pedres de mida petita. La fossa havia estat seccionada pel camí, conservant-se parcialment en planta i malmesa contínuament pel trànsit del camí i per les aigües pluvials. També, en aquesta part de l'estructura, s'hi observaven fragments de "dolium", d'àmfora i restes
òssies. S'hi documentà un clau de ferro de 9 cm de llargada. Entre els fragments ceràmics que s'hi ha localitzat destaca l'àmfora de producció local, l'àmfora africana i la ceràmica comuna oxidada i reduïda. Donada la situació de les restes localitzades i la seva degradació continuada es decidí actuar-hi arqueològicament. La intervenció arqueològica realitzada el desembre del 2006 ha permès l'excavació i documentació de dues estructures d'època romana. La primera correspon a una fossa de planta rectangular que serviria per l'emmagatzematge o pel tractament de productes. En un dels laterals hi ha dos
basaments per al sosteniment d'una superestructura, perduda, a base de pedres de pòrfir; en el lateral oposat, hi havia una banqueta amb una funcionalitat similar. Pel material arqueològic exhumat, d'entre els que destaca una beina de ganivet de bronze, s'ha pogut establir una
cronologia que data l'estructura entre finals del segle IV i principis del segle V dC. La segona estructura correspon a una sitja amb rebliment de material arqueològic: material constructiu, ceràmica, restes de fauna i vidre. L'única ceràmica que aporta una cronologia concreta
s'adscriu al segle I dC.
