Bòfia de la Corba / Avenc de l'Eura / Avenc Francesc Trepat / Avenc del Pla de la Corba
Castellar del Riu

    Berguedà
    A la zona de Castellar del Riu
    Emplaçament
    A la zona de la Corba.

    Coordenades:

    42.12449
    1.75145
    396799
    4664353
    Número de fitxa
    08050-137
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Lúdic
    Titularitat
    Privada
    08049A003000140000OY
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    La Bòfia de la Corba es troba ubicada a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar-hi hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista encara no un quilòmetre (abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba). L'accés es localitza al peu del cingle, enmig del bosc i al costat d'una depressió del terreny. El terreny en el que es localitza la bòfia és de formació de conglomerats oligocènics, es considera que és formada a partir d'esquerdes de despreniment del massís (aquesta és la de majors dimensions del massís i amb una orientacio oest-est); la cavitat és interessant també des del punt de vista del procés clàstic que s'hi ha donat ja que es troba en un estat molt avançat segurament perquè deuen ser freqüents i abundants les infiltracions d'aigua exterior. Aquesta cavitat figura com una de les grans cavitats subterrànies de Catalunya. L'entrada a la cavitat és una boca al terra d'uns dos metres de diàmetre, que porta a un pou d'uns 11 metres amb molta molsa a les parets. Al fons hi ha dues galeries oposades. La del costat sud-oest segueix per una rampa amb enderrocs, tant sols es pot seruir uns metres fins una fissura impenetrable i parcialment tapada de blocs. Seguint per l'altra galeria es troba una petita rampa que obre a una saleta molt petita, on s'hi troba l'anomenat "macarró", un tub estret, situat una mica elevat sobre el terra, aquest té 4 metres de recorregut i sentit descendent. Seguidament hi ha una galeria de poca llargada que al final s'estreny, havent de continuar per sota d'un bloc per poder assolir la cambra multipartida per acumulacions clàstiques. Per creuar aquesta darrera sala cal "remuntar" uns metres i després tornar-los a baixar en l'altre costat. A continuació hi ha una rampla que acaba en un pou d'uns 15 metres de desnivell que condueix a una cambra anomenada "Sala del Misteri". Aquesta cambra té el sòl inclinat i és plena d'enderrocs. A partir d'aquí hi ha dues opcions diferents per continuar. L'una és l'anomenada "Via Normal", que queda al costat contrari pel que s'ha accedit a la cambra, a través d'aquesta es passa per uns petits pous i ressalts arribant als 60 metres de desnivell màxim. L'altra opció, és l'anomenada "Via S.E.C.E.M.", que parteix del punt més baix de la Sala del Misteri, es continua entre blocs i es passa per un pas molt estret que dóna a un pou d'uns 20 metres de desnivell. Enmig d'acumulació de blocs encaixats entre les parets es va descendint i guanyant llargada. El final és estret i amb una suau rampa en la que s'assoleix el punt màxim de penetració. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64; VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48)

    Les coordenades són aproximades.
    Segons consta en el "Catàleg Espeleològic de Catalunya" (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64; VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) aquesta bòfia també és denominada com Avenc de l'Eura, Avenc Francesc Trepat i Avenc del Pla de la Corba. La bòfia té moltes denominacions i també hi ha alguns dubtes sobre la coincidència o no amb algunes de les citades, la majoria són referències antigues, algunes es remunten a principis de segle. En l'elaboració del catàleg als anys 80 es va decidir mantenir com a nom principal el de Bòfia de la Corba que és el que constava en una de les primeres cites (tot i que sense cap dada) per Mn. Faura i Sant. La resta de noms consta que van ser emprats a partir de les primeres exploracions als anys 60 del segle XX.
    Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del "Catàleg espeleològic de Catalunya" (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64).

    Aquesta cavitat figura que ja era molt coneguda per gent de les contrades. Una de les primeres referències conegudes és la de Mn. Faura i Sans però que no aporta cap dada. L'any 1959 es va realitzar una primera exploració parcial per par de l'ERE-CEC, penetrant fins a la galeria superior entorn als -25 metres. Va ser l'any 1966 quan la SECEM va realitzar una nova exploració que li va permetre localitzar la continuïtat de la cavitat assolint la cota màxima de penetració.

    -ALEMANY, J.I. (1978): "Avenc del Pla de la Corba o de l'Eura", a Rec. Parc. Treb. Real., núm. 1 (publicació de la topografia).
    -ALEXANDRI, F. (1996): "Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya", a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47.
    -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5.
    -BORRÀS, J. (1983): "Recull provisional dels majors avencs catalans", a Sota Terra, núm. 4, pàg. 7-16.
    -CARDONA, F. (1989): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 1: La Serralada Pirinenca. Espeleo Club de Gràcia.
    -CARDONA, F. (1990): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 2: El sistema mediterrani i la depressió central. Espeleo Club de Gràcia.
    -, A. (1990): "L'Avenc gran dels Plans de la Corba", a EspeleoSie, núm. 31, pàg. 17-19.
    -ESCOLÀ, O. (1968): "Avencs de més de 100 m a Catalunya -I-", a Espeleòleg, núm. 6, pàg. 191.
    -ESCOLA, O. (1981): "Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia", a Sess. Conj. Entonol., núm. 21?, pàg. 15-24.
    -FAURA, Mn. M. (1909): "Recull espeleològic de Catalunya", a Sota Terra, pp. 1-26.
    -MIÑARRO, J.M. (1979): "Les cavitats de major desnivell del Principat", a EspeleoSie, núm. 23, pàg. 37-46.
    -MIÑARRO, J.M. (1975): "Lista actualizada de las mayores cavidades de Catañunya", a EspeleoSie, núm. 23, pàg. 85-89.
    -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu.
    -MIÑARRO, J.M. (1993): "Els grups espeleològics a Catalunya: 2. Comarca del Bages", a Fulls Per. Inf. Gral., núm. 39.
    -J. (1994): "Els primers anys al C.E.C. (1952-1962)", a Espeleòleg, núm. 40, pàg. 12-14.
    -S.E.C.M. (1968): "S.E.C.M.", a Espeleòleg, núm. 7, pàg. 244-245
    -UBACH, M. (1967): "Ha mort el nostre company espeleòleg Frances Trepat i Vilafranca", a Espeleòleg (3): 75.
    -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37.
    -VVAA. (1970): Las mayores cavidades subterráneas de Cataluña", a Boletín Informativa SIRE, número 3, pàg. 7.