Bòbila Padró
Ripollet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment arqueològic d'edat compresa entre el Neolític mig al Bronze Antic (-3500 / -1500) i excavat entre els anys 1929-1935. Durant els treballs d'extracció de terres per la bòbila de la família Padró, a Can Tiana, es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila. S'efectuaren troballes arqueològiques pertanyent a la cultura dels "sepulcres de fossa'"(-3500 - 2500 aC.). La sepultura principal era rectangular i situada a 3 metres de profunditat, coberta amb lloses de conglomerat, i pertanyia a una sola inhumació. L'aixovar present era un collaret de quatre voltes de 300 grans de variscita, amb perforació cilíndrica i bitroncocònica, fragments de ganivets de sílex melat i un d'obsidiana, destrals pulimentades, punxons d'os i restes ceràmiques de les que destaquem una petita nansa de cinta. La segona sepultura va proporcionar una olla ovoide de nanses anulars i un vaset carenat amb dues llengüetes oposades biperforades. Entre les sepultures escassament documentades, aparegueren també sitges i estructures ovoides datades en el Bronze Antic, junt amb materials ceràmics i pedres de molí.
La zona del jaciment resta avui urbanitzada, la qual cosa fa difícil la seva localització exacte. Ubicació del material: Museu d'Història de la Ciutat (Sabadell) nº inv.2003-2440-2464.
Història
En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica fou la del sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar (un conjunt de béns, eines, vaixella, etc., que es col·locava dins la tomba al moment de sepultar-hi un difunt), es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. La variscita és una pedra de color verd anomenada tradicionalment cal·laïta, molt apreciada per fabricar denes de collaret i objecte d'intercanvi i comerç. S'explotava la variscita de les mines de Can Tintorer a Gavà per fabricar grans collarets i altres complements.Jacint Padró va construir la seva segona bòbila (la primera, del 1870, era a l'actual Rambla de Sant Esteve) als terrenys cedits per la propietària de Can Tiana, al costat de Cerdanyola. Les restes del sepultura amb aixovar van aparèixer en els terrenys que antigament es feien servir per deixar assecar les rajoles o els totxos a l'aire lliure. Després de la Guerra Civil va ser convertida en fàbrica de cartró i encara hi havien restes dempeus a finals del segle passat. Aquesta bòbila va ser una de les primeres indústries a pagar el combustible vegetal, feix de llenya, a pesseta, una nova unitat de moneda vigent des del 1868. És per aquest motiu que a la família Padró, propietària de la bòbila, li va quedar el sobrenom de Can Pesseta.
Bibliografia
CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona pp. 98-99. MARTÍN, A. 'De la cultura de los sepulcros de Fosa al Grupo de Veraza en el Vallés'. Estudios de la Antigüedad, nº2. UAB, 1986, p.6 RENOM, V. 'La secció de Prehistòria' Anuari del Museu de Sabadell, 1934, p.18-21 RENOM, V. Diari d'excavacions. Mecanografia inèdita. Museu d'història de la Ciutat. Sabadell, Vol.I, p.29-30.
