En els períodes centrals del neolític mitjà i recent, entre els anys 4300 i 2500 aC, la forma d'enterrament característica fou la del sepulcre de fossa. Els cadàvers, amb aixovar (un conjunt de béns, eines, vaixella, etc., que es col·locava dins la tomba al moment de sepultar-hi un difunt), es dipositen en clots delimitats i coberts per lloses. Les ofrenes i objectes acompanyen la persona difunta en el trànsit a l'altra vida. La variscita és una pedra de color verd anomenada tradicionalment cal·laïta, molt apreciada per fabricar denes de collaret i objecte d'intercanvi i comerç. S'explotava la variscita de les mines de Can Tintorer a Gavà per fabricar grans collarets i altres complements.Jacint Padró va construir la seva segona bòbila (la primera, del 1870, era a l'actual Rambla de Sant Esteve) als terrenys cedits per la propietària de Can Tiana, al costat de Cerdanyola. Les restes del sepultura amb aixovar van aparèixer en els terrenys que antigament es feien servir per deixar assecar les rajoles o els totxos a l'aire lliure. Després de la Guerra Civil va ser convertida en fàbrica de cartró i encara hi havien restes dempeus a finals del segle passat. Aquesta bòbila va ser una de les primeres indústries a pagar el combustible vegetal, feix de llenya, a pesseta, una nova unitat de moneda vigent des del 1868. És per aquest motiu que a la família Padró, propietària de la bòbila, li va quedar el sobrenom de Can Pesseta.
