A peu del camí de Múnter a Muntanyola per cal Ros de Múnter. 08505. Muntanyola.
Coordenades:
41.87556
2.19237
432984
4636275
Classificació
Número de fitxa
08129-34
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
Segle
XV-XVIII
Estat de conservació
Regular
Presenta mal estat
Protecció
Inexistent
Accés
Fàcil
Productiu
Titularitat
Privada
Ref. cad.: 005A00103
Autoria de la fitxa
Anna M. Gómez Bach
Descripció
Petit mas de planta rectangular orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat. Són diverses les dependències annexes que es distribueixen al seu voltant, la majoria de les quals són reformes posteriors. Aquesta masia presenta una estructura de planta baixa més pis amb dos accessos a la cara oest. Es tracta d'una estructura de dimensions força modestes on s'utilitza el sistema constructiu de carreus de dimensions mitjanes, regularment treballats i lligats amb argamassa que es disposen en filades regulars combinant amb l'ús de l'obra. Els angles cantoners i les obertures, tant de portes com finestres, es troben emmarcats per carreus de petites dimensions. El mas segueix l'estructura d'entrada i cuina a la part inferior i les dependències d'ús més privat al primer pis. Al voltant del petit barri es disposen els annexes ramaders i a l'exterior es documenta un forn d'ús domèstic i un pou de factura contemporània que imita l'antiga construcció en pedra.
Casa i extensió de 55 quarteres, part de cultiu, bosc i horta. La major part erm i una petita formada per la casa, limita al l'est amb el mas Xamps, Bosch i Franquesa, al sud amb els masos Casals, Segalés i les terres anomenades Pedrosa de Segalés; a l'oest amb el mas Puigllat, i al nord amb el torrent de Segalés.
Història
Les referències escrites sobre aquest mas es remunten al fogatge de 1553, moment en què s'esmenta a Joan Bellavista, sense poder determinar si es tracta de Bellavista vella o Bellavista nova. La construcció del mateix segurament es va realitzar durant l'Edat Mitjana, tot i que no hi ha cap evidència arquitectònica que pugui confirmar aquesta hipòtesi. Les restes conservades pertanyen a l'època moderna avançada; segurament cap el segle XVIII fou quan el mas arribà a la seva època de màxima expansió.