Bassa del Molí de la Vila Capellades

Anoia
Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties Guasch
C. Pau Casals
Centre de la vil·la
321

Coordenades:

41.52808
1.6842
390226
4598217
08044-46
Patrimoni immoble
Obra civil
Medieval
Modern
Popular
XIV-XV
1634
Bo
Legal
BCIL, PGOU 1986
Fàcil
Estructural
Pública
Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES
Juan Garcia Targa

Bassa de molí de planta sensiblement triangular que presenta una l'alçada del triangle medeix entorn de 100 m., la base de planta corba 45 m. orientada de nord a sud. Els murs interiors de la bassa són de mamposteria, forrats en alguns trams amb formigó. El perímetre de la bassa està protegit amb una barana de ferro de brèndoles verticals. A continuació, ressegueix el contorn una vora d'uns dos metres formada amb paviment de lloses irregulars. Està voltada d'una àmplia zona enjardinada per l'esbarjo dels capelladins, amb un parc infantil i un monument dedicat al capelladí Fra Bernadí.

La seva formació es deu a l'existència de punts d'aflorament de l'aqüífer Carme-Capellades.

S'enquadra dins les categories d'Arquitectura Industrial,Parc públic, element d'Interès Paisatgístic i Àrea d'expectativa arqueològica

La bassa i la xarxa hidràulica que nodria els molins de la Costa ja deurien existir en època medieval, tot i que no se trobat cap noticia documental i sembla que ocupa l'espai destinat inicialment a terres agrícoles. A l'edat moderna el doll canalitzat per la bassa i la xarxa de recs i regueres era conegut com a "font de la vila". Amb motiu de la construcció del molí fariner de la Vila, el 1634, la bassa deuria ser reformada d'acord a les noves necessitats. En aquest període es troba citada en la documentació com a "Bassa Gran" o "Bassa de la Vila", amb aquest nom apareix al "repartiment" d'aigües de 1699. Al seu costat hi havia una altra bassa més petita. Al llarg del segle XVIII no es tenen documentats excessius canvis ni transformacions d'aquest espai central en la xarxa hidràulica capelladina. El canvi més important, i que li va donar la seva conformació actual, el va viure a mitjans del segle XIX. Amb l'esmentat canvi s'intentava potenciar el creixement de la indústria de Capellades. En el ple del 23 febrer de 1854, l'Ajuntament i alguns fabricants de paper van estipular les condicions del seu aprofitament.
Aquesta formulació va ser producte de la sol·licitud per part dels fabricants de fer un pou que n'augmentés el cabal. S'admetia la realització de la mina sempre que tota l'aigua continués essent propietat de l'Ajuntament i es procedís a una distribució equitativa. Va ser fonamental, per a la conversió en parc de les terres immediates a la bassa, la compra per part de l'Ajuntament del molí de la Vila i de les terres annexes, l'any 1928.
El creixement urbanístic de Capellades va fer evidents les limitacions del sistema de subministrament d'aigua potable existent fins llavors. El gener de 1976, es va constatar que havia disminuït el nivell de la mina que abastava la població, situada a l'interior del Molí de la Vila, i que això obligava a utilitzar directament l'aigua que aflorava al costat de la bassa, coneguda per "la mineta", cosa que feia difícil la seva cloració i feia augmentar el perill de contaminació bacteriològica.
El 1979, es va inaugurar una font per commemorar el nou pou d'aigua potable de la Font Cuitora, tot perdent així la Bassa i el seu espai immediat una de les seves funcions tradicionals. A finals de la dècada de 1970 ja era evident la preocupació sobre el tema de la sobreexplotació de l'aqüífer.

GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. "Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona". Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220).

GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). "El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques", Història de Capellades (títol provisional).

LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.

SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma.

TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1991. Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494 1834). Barcelona. Rafael Dalmau Editor.

TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1993. "La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora. Barcelona". Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona

ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES